L'AU

És un dia de vent,

ha plogut, el cel és gris,

jo, assegut davant la finestra,

allà lluny albire un au,

gran, potser un àguila,

que volta i volta fent tombs,

ara ascendeix, ara baixa,

quasi sense agitar les ales,

pareix que el vent l’ajude

i el relleu de la muntanya

li marque el límit de davallada

mentre el fullam dels arbres

aplaudeix l’espectacle...

què hi farà?

Siguem reals: guanyar-se la vida,

sobreviure!

Sí, em lleve de la cadira,

vaig a prepara el dinar...

tots hem de sobreviure!