Cercador
Catalunya
Un relat de: ITACAElla s'ajup i mira cap endarrere
tremola de fred i s'engoixa per els problemes
que la gent sol culpar cap a ella.
Però mireu-la tots lo maca que és
es forta i tira cap endavant .
Sempre a sabut portar amb clase i elegancia
el nostre nom , sempre ens a fet sentir
orgullosos de provenir d'on som
i és això el que fa que ella sigui especial.
Ella camina pel's camins dels pobles enderrocats
observant com els nens juguen riallers
els llançà un peto a l'aire i els avisa
de que no hi ha res perdut en aquesta terra
els ensenyà que som d'un lloc on ets com vols
et sents com ets
si , parló de la terra Catalana amic meu
es ella la que en forma de dona jove
passejant pel's estrets carrerons de la ciutat
es fa passar per una ciutadana més
fentnos sentir un gran orgull al nostre interior
al saber que es com tots
ella es Catalunya i nosaltres som Catalans.
Comentaris
-
En llegir aquest poema ...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 26-05-2005
... m'han vingut aquelles ganes boges de dir el que sents i estar orgullos del que sóc primerament: Català. És un d'aquells moments que t'omplen d'inspiració per a escriure textos dedicats a la nostra terra, ja que sense ella... seria el caos.
-
Sok katalana![Ofensiu]mistika | 04-05-2005 | Valoració: 10
Hola wapixima!
sok katalana i estik orgullosa de ser-ho!:).
Jo crec que el millor català és el que s'hi sent i no s'avergonyeix pas! I escriure amb la nostra llengua és fantàstik. No és q menys pressiï el castellà, xq jo tink alguna poesia, però ja m'enteneu!:) Clara sa nota que t'estimes la terra! II*II.
PetonS Mí$tiKa ( la teva titi ;p)
-
Catalunya, la nostra Terra![Ofensiu]Sareta_16 | 24-03-2005 | Valoració: 10
He llegit pocs poemes dedicats a la Terra!M'ha agradat el teu, és original, sempre amb el teu estil ben definit!Es nota que estimes Catalunya, tot i que una es cansa de lluitar oi, nena?Però el poble unit fa la força!VISCA LA TERRA!||*||
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada