Catalunya

Un relat de: ITACA

Ella s'ajup i mira cap endarrere
tremola de fred i s'engoixa per els problemes
que la gent sol culpar cap a ella.
Però mireu-la tots lo maca que és
es forta i tira cap endavant .
Sempre a sabut portar amb clase i elegancia
el nostre nom , sempre ens a fet sentir
orgullosos de provenir d'on som
i és això el que fa que ella sigui especial.
Ella camina pel's camins dels pobles enderrocats
observant com els nens juguen riallers
els llançà un peto a l'aire i els avisa
de que no hi ha res perdut en aquesta terra
els ensenyà que som d'un lloc on ets com vols
et sents com ets
si , parló de la terra Catalana amic meu
es ella la que en forma de dona jove
passejant pel's estrets carrerons de la ciutat
es fa passar per una ciutadana més
fentnos sentir un gran orgull al nostre interior
al saber que es com tots
ella es Catalunya i nosaltres som Catalans.

Comentaris

  • En llegir aquest poema ...[Ofensiu]

    ... m'han vingut aquelles ganes boges de dir el que sents i estar orgullos del que sóc primerament: Català. És un d'aquells moments que t'omplen d'inspiració per a escriure textos dedicats a la nostra terra, ja que sense ella... seria el caos.

  • Sok katalana![Ofensiu]
    mistika | 04-05-2005 | Valoració: 10

    Hola wapixima!
    sok katalana i estik orgullosa de ser-ho!:).
    Jo crec que el millor català és el que s'hi sent i no s'avergonyeix pas! I escriure amb la nostra llengua és fantàstik. No és q menys pressiï el castellà, xq jo tink alguna poesia, però ja m'enteneu!:) Clara sa nota que t'estimes la terra! II*II.
    PetonS Mí$tiKa ( la teva titi ;p)

  • Catalunya, la nostra Terra![Ofensiu]
    Sareta_16 | 24-03-2005 | Valoració: 10

    He llegit pocs poemes dedicats a la Terra!M'ha agradat el teu, és original, sempre amb el teu estil ben definit!Es nota que estimes Catalunya, tot i que una es cansa de lluitar oi, nena?Però el poble unit fa la força!VISCA LA TERRA!||*||

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.