Catàleg de dracs santjòrdics per a la diada o no

Un relat de: Mena Guiga
Enguany hi ha catàlegs de dracs a escollir a preus irrisoris i ningú, ningú es quedarà sense aquesta mascota tan recomanable. Feu la comanda!

1- Drac de roba de sac. Raspós com ell mateix, treu les cèl.lules mortes i se les menja. Es pot penjar a l'armari i planxar. Colors per triar. Molt bufó el verd molsa.

2- Drac de la Casa Blanca. De color blanc i parla americà. Sap disparar foc sense precedents. Juga amb tu a la wii war i s'atipa de míssils massivament. El seu nom és Destroyer i en família Troya.

3- Drac del bon somriure. El millor. Somriu sense motiu i sense pessigolles. Es desenganxa el somriure i el posa amorosament i delicadament a qui fa morros. Aleshores el drac queda ben desfigurat i cal dibuixar-li un nou somriure amb guixos de colors que porta incorporats rere les orelles i entren en el preu.

4- Drac dels 500 euros. Genera bitllets falsos amb una gràcia que t'hi cagues i duu orinal incorporat. Els bitllets donen "el pego" i si algú ha d'anar a la presó serà el drac. I tu xiulant mirant cap a un altre costat! Només cal anar amb compte que els de DDU no ho denuncïin (Defensors dels Dracs Units).

5- Drac transporta- mala llet. La mala llet té una fàbrica que la compra i només aquest drac l'hi pot dur a vendre. Tu li dónes i ell l'envasa dins unes ampolles que té sota les ales en uns calaixets i llesta per a marxar. Torna amb llibres de poemes d'infants a canvi de la mala llet.


Podeu proposar més dracs o dragues pel catàleg. Proposar és gratuït, tot i que al Japó paguen per tenir idees. (I doncs...què faig aquí?).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

438820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com