Caràcters sense dubtes, de les nits roses

Bonica com la rosada de les fredes matinades porpres i sense mai desconsolar-se, ella és, ella fa, fa i desfà que és una nena i ho sap i se n'adona ( petita reminiscència de Bob Dylan ). Ella ve i va fugaçment però quan la tinc al costat mai ha cap ombra, ni infernal ni celestial ni matinal, que ens pugui separar. Prop d'ella és el meu cor, ho sap i ho nota, i tan forts som que no hi ha ni temps ni espai que desengarnalin les nostres mirades dolces.

Ella fa, ella viu, jo sóc sempre al voral de la seva penombra.


Sergi