CAOS A LA CIUTAT

Un relat de: Rosa Gubau
CAOS A LA CIUTAT

Sempre he viscut al camp, cuido els animalons, planto cols, naps, enciams... gratificant a més no poder, i una delícia per la vista i el paladar, però també una gran feinada. Vaig fent anys i potser hauria de pensar en un trasllat a la ciutat. Això sí, una bonica capital costanera, a prop de la mar; tot sovint he sentit a parlar del seu encant i les seves virtuts.
Poso fil a l’agulla i decideixo fer el pas.

Un preciós apartament, sense grans pretensions, però modern i lluminós, que convertiré en la meva nova llar.
Surto a fer un tomb, per començar a ubicar-me i inspeccionar aquest nou indret, i sense adonar-me, ja fa un parell d’hores que passejo, recorrent un fotimer de carrers, saturats d’edificis, d’esglésies, d’escoles, de centres culturals, de serveis... i un munt d’avingudes atapeïdes de locals d’esbarjo, de cafeteries i botigues de tota mena. Per triar i remenar, ara bé, uns preus desorbitats! Tothom a la seva bola, de pressa i corrent, fent cues per tot arreu, i parlant idiomes estranys que desconec. I quin trànsit! Vehicles i transports de tota classe, núvols de contaminació i sorolls ensordidors.

Intento asseure’m en un parc a reposar, però, una riuada de canalla jugant, i una infinitat de gossos que borden i donen pel sac, em fan el primer regal: Un bon cop de pilota! Perdo l’equilibri, i trepitjo la tova d’un gos que acaba de femar. Davant tanta agitació, perduda, estressada, esgotada com mai, i amb una migranya de ca l’ampla, no em queda esma, ni tan sols per conèixer el port i la mar. Decideixo agafar un taxi i tornar a casa; i aquesta vegada estic de sort, amb el tuf del meu calçat, el taxista, fa els ulls grossos i m’hi porta sense dir ni piu.

Valoro els avantatges, la bellesa, el patrimoni i la diversitat de les grans capitals, però decididament, aquest no és el meu lloc, soc de poble, enyoro el meu hort, els arbres, el cant dels ocells, l’olor d’herba i terra mullada, el silenci, l’oxigen per respirar... Quin calvari he passat! Torno a la meva vida rural, i quan necessiti un bany de cultura i multituds, em curaré en salut: Un analgèsic, un tap a les orelles, una motxilla amb aigua i entrepans... I llesta per visitar la ciutat!


Rosa Gubau





Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2022 | Valoració: 10

    Jo també soc de camp aquí soc feliç, gràcies per llegir-me

  • Diferències [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-11-2022 | Valoració: 10

    Camp i Ciutat encara presenten diferències. Jo sóc de ciutat. Nascut a Barcelona i quan estic al camp valoro i assaboreixo aquest espai.
    Agraeixo el teu comentari, al meu Relat sobre les PREOCUPACIONS.
    Salutacions cordials, Rosa.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-11-2022

    Moltíssimes gràcies a tots per les vostres opinions i ànims.

  • Estrena[Ofensiu]
    Prou bé | 16-11-2022

    Béd Rosa, t'has estrenat a un repte amb un bon relat. Això t'ha d'animar a seguir "reptant" (no crec pas que sigui correcte dir reptar, però m'ha agradat)
    Ja et vaig comentar més en detall al repte A Ciutat
    Amb total cordialitat

  • Com peix fora l'aigua [Ofensiu]
    llpages | 16-11-2022 | Valoració: 10

    No hi ha cap exageració en el descrius de la ciutat, fins i tot els que vivim a ciutat ens trobem aclaparats pel brogit superlatiu, quasi insuportable, que trobes arreu. I et pots considerar afortunada de poder tornar a gaudir de la pau rural. Un relat tan verídic com distret, enhorabona!

  • Natura pura[Ofensiu]
    Naiade | 16-11-2022 | Valoració: 10

    Un relat fresc, natural i entretingut. Descrit amb gracia i sana ironia.
    M'ha agradat molt.
    fins la propera

  • El calvari d'anar a ciutat[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 16-11-2022 | Valoració: 10

    M'ha diverrtit aquest relat on descrius uns quants contrastos entre la ciutat i el camp. La història transcorre sense sorpreses ja que la protagonista es reafima de principi a fi que li agrada més el camp.

    M'ha encantat la penúltima frase: "Torno a la meva vida rural, i quan necessiti un bany de cultura i multituds, em curaré en salut: Un analgèsic, un tap a les orelles, una motxilla amb aigua i entrepans...".

    Gràcies pels teus comentaris als meus poemes.

    Una forta abraçada,

    Helena

  • Ironia a ciutat[Ofensiu]
    Marina i punt | 15-11-2022

    Avantatges i inconvenients de camp i ciutat. Defensors i detractors d'una opció o l'altra. En aquest cas has volgut ironitzar la vida a ciutat, però podries fer-ho igualment si volguessis, de la vida al camp, de motius n'hi trobaries.
    Entretingut i divertit relat, en aquest cas, tinc clar què triaria.

    Salutacions

    Marina

  • Quin calvari: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-11-2022 | Valoració: 10

    Has escrit un relat que em sembla entretingut. Llig que t'agrada més el poble, l'hort, els arbres, l'herba, que és molt diferent de les capitals.
    El sentit de l'humor és fi i amb toc molt particular.
    Gràcies pel teu comentari a Records de la Catedral de Sevilla.
    M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Lloc adequat [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-11-2022 | Valoració: 10

    Interessant història, molt ben explicada i suggeridora.
    Opino que els llocs poden ser variables. Cal és la sincera acceptació personal.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre les Habilitats.
    Salutacions, Rosa, ben cordials,

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

32 Relats

261 Comentaris

10535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascuda a Mataró el 1957, sempre he estat i sóc una persona amb moltes inquietuts, a nivell laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n.

rosaguf@hotmail.com