Cercador
Caminava de puntetes
Un relat de: _shamandalie_- Compartir:
Caminava de puntetes. Feia molt de temps, anys enrere, s'havia desplomat tranquil·lament a viure i riure al fons d'un pou. Hi havia estat allotjada durant una bona temporada, entre núvols de purpurina que semblaven fer-ho tot perfecte. Durant molt temps va semblar que res la podria fer sortir d'aquella magnífica bombolla, res podia ser més bonic, però el moment i les circumstàncies l'havien obligada a eixir-ne i a aferrar-se de nou a la crua i cara realitat.
Caminava de puntetes. Abans no li feia por fer-ho a gambades, passejava, ho observava tot amb bons ulls i li agradava ensopegar car al aixecar-se sabia que probablement havia vençut a un altre obstacle d'aquesta vida. Res li semblava impossible, ho tenia tot a l'abast de la mà, sentia que volia i era capaç de canviar el món. Però ara...
Caminava de puntetes. S'havia brodat coixins de cotó plens d'espuma a l'interior i se'ls havia repartit per tot el cos. Arrossegava els peus. Durant dies i dies, havia pensat en contemplar la vida a través d'algun telescopi rovellat, un bon sistema per a mantenir-se'n distant, però finalment decidí fer-ho des de el vidre de qualsevol retrovisor, com si ella sols fos un mer espectador, al qual, a sobre, no li agrada la funció.
Caminava de puntetes. Vigilant no ensopegar amb cap roc, no s'adonava de l'abisme que s'expenia silenciosament al seu davant. Vetllant per no equivocar-se amb cap fotesa, no va saber distingir el seu perpetu entrebanc. Sempre temia no fer el correcte, i, de puntetes, seguia caminant. Mai es va atrevir a parar-se i observar el seu voltant, a preguntar-se si realment aquella vida era la que anhelava.
Les veus deien que s'havia tornat gèlida, apagada i distant, que dubtaven que tornés a ser la noia feliç que havia estat abans.
Havia arribat a un extrem tant llunyà, tant separat del món i la realitat, que ja ni en formava part...
I continuà caminant, eternament de puntetes, oblidant el passat i deixant-ho tot enrera, sense entendre que, a la vida, a vegades, el pitjor error és no cometre'l.
Comentaris
-
Irene![Ofensiu]AnNna | 29-07-2006 | Valoració: 10
Nenaaa! Primerament dir-te que t'enyorooo! Mooooolt! A veure si véns ja! Demà, no? això espero...
No entenc com no te l'havia comentat, encara, aquest... me'l vas passar per Messenger, no? Crec que sí...
M'encanta... i és que quan dic que m'encanta és això, m'encanta.... hi fots unes frases que tenen tela... El tema és un tema que és base de molta literatura, però és que ho pintes d'una manera i amb unes paraules que fan posar els pèls de punta i dir: joder, la tia! si resulta que en sap i tot... jujuju!
Aaaix... dir-te que t'estimo moltíssimmmm ;P
I que sento treure't el número 69 dels comentaris... però el 70 també és bonic, no? :P
així que et dic que....
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
No podia ser menysss! ;P [bé, en realitat t'he encadenat perquè no pogués fer-ho el Gerard, però bueno... juju] què va! juju! t'ho mereixesss! ets l'única relataire que m'ha deixat dormir a se casa ;P
t'estimo neniii!
annna** -
Irenetaaaa[Ofensiu]rbbarau | 11-06-2006
**
Com estem? Mira... avui m'he dedicat tot el matí a llegir textso... quin relax! I he passejat pels del gerard i ara passejo pels teus... I m'he enamorat del del pianista, però et comento aquest perquè ja que és l'últim, així si mires comentaris, el veuràs abans.
Aquest també m'agrada molt, ehh! És que ets tan muniketa! tan dolceta! jeje! En serio`m'ha agradat molt. Descrius molt bé.
T'acabo d'enviar un sms! A veure quan ens veiem i ens posem al dia de la vida i aquestes coses, eh!
Aixxxx
Un petonet preciosa! -
El pitjor error és no cometre'l[Ofensiu]Underneath | 05-06-2006 | Valoració: 9
A vegades si, que el pitjor error és no cometre'l... i a vegades no, no ho sé... deu meu, quina vida... ja saps de què parlo, eh? xD
-
Tot un món[Ofensiu]Unaquimera | 31-05-2006 | Valoració: 10
Un relat que m'ha fet disfrutar, tant per la qualitat indiscutible de la teva prosa, com per les figures que crees amb ella.
El toc entre tendre, trist i surrealista, molt ben trobat.
La reflexió que comporta, absolutament aplastant i impecable en quant a la forma.
Una frase a destacar, segons el meu criteri particular: "Vetllant per no equivocar-se amb cap fotesa, no va saber distingir el seu perpetu entrebanc" que implica tot un mon de conceptes ben suggerits.
Francament, m'agradaria saber què opines sobre el meu "Retrat d'home feliç amb un forat" o sobre la "Galeria de retrats..." . M'encurioseixen els punts de coincidència que m'ha semblat entreveure... m'interessen les casualitats...
Jo et tornaré a llegir, m'ha encantat descobrir-te i el teu relat m'ha semblat preciós.
Una abraçada a ritme de ska,
Una quimera
-
M'encanta[Ofensiu]Emelkin | 12-05-2006 | Valoració: 10
sobretot, ja t'ho vaig dir, la reflexió final.
Trobo que te molt d'aire al meu "Blau cel, Erm camí" t'hi has inspirat oi? XD sobretot en l'antepenultim paràgraf, jejjejeje
bé, m'ha encantat, bona reflexió, molt bona!
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
27 Relats
129 Comentaris
42152 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..
Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.
Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.
I.. i tot plegat, una miqueta.