Caminava de puntetes

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
De petita caminava de puntetes
per que la por
no vingués a mi.
I m'amagava darrera la cortina
que hi havia al menjador
pensant, que les ombres eren eternes.
Abans d'anar a dormir
mirava a sota el llit
per assegurar-me,
que sols eren els somnis
que vindrien.
I l'home del sac
estaria tant cansat,
que no pensaria en buscar-me.
Em vaig fer gran i les pors amb mi,
però ara no hi ha cortina.
Abans d'anar a dormir
ja no miro sota el llit
per que sé,
que encara que hi hagi problemes,
i la foscor em faci perdre,
sempre tindré les teves mans
que mai em deixaran caure.
De petita,
caminava de puntetes.

Comentaris

  • La por[Ofensiu]
    Josep Ventura | 18-05-2012 | Valoració: 10


    jo també mirava sota el llit, mol bonic poema, el meus millors desitjos
    per els nous temps.
    una abraçada
    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: