Caminava de puntetes

De petita caminava de puntetes
per que la por
no vingués a mi.
I m'amagava darrera la cortina
que hi havia al menjador
pensant, que les ombres eren eternes.
Abans d'anar a dormir
mirava a sota el llit
per assegurar-me,
que sols eren els somnis
que vindrien.
I l'home del sac
estaria tant cansat,
que no pensaria en buscar-me.
Em vaig fer gran i les pors amb mi,
però ara no hi ha cortina.
Abans d'anar a dormir
ja no miro sota el llit
per que sé,
que encara que hi hagi problemes,
i la foscor em faci perdre,
sempre tindré les teves mans
que mai em deixaran caure.
De petita,
caminava de puntetes.