Calfreds que em fan ballar.

Un relat de: Maria Magdalena C
Un calfred em recorre tot el cos, desfila per la meva esquena i se’m fica al cervell, m’arrissa els cabells i em posa la pell de gallina. Tot per pensar que pots ser d’una altre. Que pots dir-li tot el que m’has dit a mi i fer-li les mateixes promeses. Promeses, que com sempre seràn paraules que s’emportaràn el vent. I així, una vegada i una altre. Sempre la mateixa historia; jo esper, tu avances, tornes enrera, tornes a mi. I jo em menj l’orgull per poder –te menjar a tu. I t’obro la porta, i tu passes, i em mires, i et mir, i boten espurnes. El cor se’m regira perquè et torn a tenir aquí. Però per què m’emocion si tan sols serà un instant efímer? Un estel fugaç que només està de passada, que ha caigut i vol que el tornin a penjar al cel. Em vens a cercar, perquè saps que sempre seré allà, fent-me a un costat de tot , de la mà del senyor temps, esperant.
Algú em va dir que t’havies oblidat de mi, que seguies la teva vida com si jo no hagués existit, que t’havien vist per la plaça fent cerveses amb els amics; mentres jo a casa plorava la teva abscència. I mentrestant, em demanava si res havia estat real, si cada t’estim que m’havies regalat no havia estat més que això, una paraula de la que tu encara no saps el significat. He intentat ensenyar-te’l de totes maneres, te l’he repetida, i l’has vocalitzat molt bé, pareixia que l’havies entés, i jo ja ho donava per fet. Lliçó apresa. Me n’ adon que no era així, que ho deies per inèrcia, per complaer-me, perquè no me’n anàs quan feia fred. I ara que vé l’estiu, te’n vas, ja m’has tingut durant tot l’hivern i m’has desgastat de totes les maneres possibles. L’única cosa que no m’has gastat ha estat l’amor. Encara t’estimo. Caiguda rera caiguda, m’aixec, i aferr els trossos que s’han escampat del meu cor. El recomponc, arregl el mecanisme i el torn a posar en marxa, per un altre cop, estimar-te.

Comentaris

  • Me sona aquesta història...[Ofensiu]
    Cris Pradillo | 10-06-2012

    Molts cops ens enamoram de persones que no ens convenen que no responen com haurien de fer-ho; pensant-ho bé nosaltres molts cops tampoc responem com toca. M'hi sento molt identificada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: