I AVUI, EL COR EM FA MAL.

Un relat de: Maria Magdalena C
I avui, el cor em fa mal. No un mal superficial, sinó intern.
Però no és el sentiment de buidor que hi ha deixat la teva absència. El cop de la porta quan vares sortir de casa. L’adéu que no volia sentir. Les llàgrimes que pensava que mai havia d’aixugar… No, no és res de tot això.
Ni és el mal de no tenir-te, ni de no poder somiar-te; la son ha decidit no visitar-me, perquè preferesc seguir conscient i poder dominar els records que se m’han quedat tatuats a la nineta de l’ull esquerra, i que es projecten cada nit per avisar-me que ha arribat l’hora. És hora que tornis, ja fas tard.
Tampoc esteim parlant d’una ferida d’aquestes que couen i no curen. Ni pica, ni madura. No hi tenc foc al pit, no em crema el dolor de no poder sentir-te, no em consumeix la teva pèrdua. No em sent més dèbil, no m’has canviat.

Són petites punxades que simplement, em recorden dia i nit que tu no hi ets.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer