Cercador
Despullar-se.
Un relat de: Maria Magdalena CVa mirar fixament al no res i va treure's la vergonya, a poc a poc. Peça per peça. Difuminà aquell to rosat que vestien les seves galtes, enceses per l'intensitat del moment. Es deshinibí per complet i llançà els seus temors a terra, amb tal brutalitat que semblava que cada malson esdevindria pols, que més tard, s'emportaria el vent de ponent.
Instants després d'explosionar bocins de la seva vida que durant tot aquest temps l'havien estat acompanyant, lliberà la seva ment, donant-li ales i balbucejant mots il·legibles, que només pocs privilegiats podien comprendre. Es deixà elevar per aquelles ales de cotó clar, que de sobte li havien aparescut al llom. I volà, volà tan alt que tocà el sostre de l'habitació, l'atravessà i viatjà; qui sap amb quin destí.
Un altre cop amb els peus a terra, es va desprendre de l'innocència que portava tatuada a la cara. Adoptà un posat serè i pausat, que l'envellia potser tres anys, fet que dibuixava un somriure per sota el seu nas.
S'esborrà les marques que li havien deixat els fantasmes del passat, tapant-les amb una mica de color, per donar un to alegre a aquella vida, que per un petit instant deixaria de ser tant gris.
I finalment, es despullà per complet en abocar tots els seus secrets, il·lusions, passions, somnis i fantasies; sobre aquella pell morena, fruit de la besada del Sol un dia curiós d'agost.
I d'aquesta manera, amb els ulls plens d'espurnes, va posar fi al millor streaptease que podia oferir, al seu únic espectador.
Instants després d'explosionar bocins de la seva vida que durant tot aquest temps l'havien estat acompanyant, lliberà la seva ment, donant-li ales i balbucejant mots il·legibles, que només pocs privilegiats podien comprendre. Es deixà elevar per aquelles ales de cotó clar, que de sobte li havien aparescut al llom. I volà, volà tan alt que tocà el sostre de l'habitació, l'atravessà i viatjà; qui sap amb quin destí.
Un altre cop amb els peus a terra, es va desprendre de l'innocència que portava tatuada a la cara. Adoptà un posat serè i pausat, que l'envellia potser tres anys, fet que dibuixava un somriure per sota el seu nas.
S'esborrà les marques que li havien deixat els fantasmes del passat, tapant-les amb una mica de color, per donar un to alegre a aquella vida, que per un petit instant deixaria de ser tant gris.
I finalment, es despullà per complet en abocar tots els seus secrets, il·lusions, passions, somnis i fantasies; sobre aquella pell morena, fruit de la besada del Sol un dia curiós d'agost.
I d'aquesta manera, amb els ulls plens d'espurnes, va posar fi al millor streaptease que podia oferir, al seu únic espectador.
Comentaris
-
ESTÀ MOLT BEN ESCRIT MARIA...[Ofensiu]joandemataro | 04-09-2012 | Valoració: 10
amb delicadesa i sensibilitat... despullar-se del tot davant la persona estimada... un acte ple d'entrega i bellesa
salutacions !!
joan
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Llegiu-me
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. IV
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. III
- "Quan començo amb formalismes és senyal que estic nerviós...".
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. II
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS.
- Un bocí de vida guardat dins un flascó de perfum.
- I AVUI, EL COR EM FA MAL.
- Ella, Ell i un adéu.
- Despullar-se.
- Bocins de felicitat
- Dies per recordar i recordar-te
- Aviat maig ens dirà adéu i...
- Calfreds que em fan ballar.
- Mecanismes en marxa, sentiments a punt d'explotar.