Bocins de felicitat

Un relat de: Maria Magdalena C
Com si el Sol sortís de nit. Unes mans obertes, plenes de sinceritat. Una abraçada a punt de ser regalada. Quan entro a casa i sent l’aroma del meu plat preferit. Com la calor de l’estiu cremant-me la pell. Ai, quin vermell que he agafat! Un dia de gener a la platja, diferent. Un infant que em somriu enmig del carrer. El camí de tornada cap a casa. Un acomiat, qui sap si per sempre. Una besada, dolça com ella tota sola. Uns ulls què, estic segura que no oblidarem mai. Diamats que brillen i ens ceguen a tots. Les meves estrelles. El meu cel, clar i blau. La mar mullant la punta dels meus dits, gotes atrevides regalimant per la meva esquena. Dues cervesses, una per tu i una per mi. El món dins un cafè. Un heroi que plora. Una papallona amb una ala rompuda, que segueix amb la seva dansa hipnotitzant. Alguna amistat que floreix. Lligams que es creen, amb temps i confiança. Instants de complaença. Paraules que m’han quedat gravades com tinta a la pell. Nosaltres, fent front a qualsevol problema, i mira tu per on; ens ensortim. La cançó que ens posa la pell de gallina. El diàleg de la pel•lícula que ens agradaria que formàs part de la nostra història. Un dofí botar. Un velomar a dins la mar. Menjar-se l’orgull i seguir el que et dicta el cor. Fer dissabte emocional. Ser un poc millor. La princesa del meu castell, aquella que un dia em va llançar la trunyella perquè la portés al meu costat. La coincidència d’haver-te conegut. Se’m fa inevitable deixar de parlar! Els vostres consells, que tant ignor (em sap greu reines, però ja em coneixeu). El meu moment. Un silenci tan infinit i llarg que no puc oblidar. Un matí aferrada als llençols. El darrer dia de maig. El primer dia de juny. Sembla que dic adéu a alguna cosa, i no sé el què.

Comentaris

  • Bocins de felicitat[Ofensiu]
    En Marc | 05-06-2012 | Valoració: 8

    És un molt bon relat!