Calella, Cal ella

Un relat de: Marceli
Quan estàs trist,
Cal ella.

Quan estàs mal,
Cal ella.

Quan surt el sol,
Cal ella.

Quan vols un somriure,
Cal ella.

Quan no necessites res,
també
Cal ella.

Quan em fa falta amor,

Cal ella.

Marcelino Miret
marcelinosi@yahoo.es
tw: @quixotcatala
FACEBOOK: Marcelino Miret


Comentaris

  • La mar...[Ofensiu]
    Nil | 02-07-2019 | Valoració: 10

    En referència al que em dius sobre el meu poema St. Ives, agraeixo molt que el trobis potent per les imatges que et suggereixen. Però això no vol dir pas que sigui més bo que el teu. Calella, Cal ella no és un poema descriptiu com el meu, sinó que és un poema que més aviat jo diria emocional, del cor, dels sentits. Això fa que no et deixi indiferent. Nil.

  • Tornemi.[Ofensiu]
    Nil | 30-06-2019 | Valoració: 10

    Genial imatge feminitzada d'aquesta població costera. Les poblacions amb mar són sempre succedanis per apaivagar les penes i fer volar la imaginació. Perquè pots estar menjant-te un tornemi pel carrer d'en Cueta, però sempre saps que ella! la mar..., la tens a quatre passes, esperant-te per a acotxar-te... Marceli, et convido a llegir el meu poema SAINT. IVES, que és el que fa deu començant pel final. Nil

  • No cal ella[Ofensiu]
    llacuna | 29-06-2019

    Tu crees la cal ella.

  • Cal que calgui[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-06-2019 | Valoració: 10

    Cal que ella calgui i que un ho valori. I cal que sempre calgui anar a Calella, de Palafrugell o de la Costa, però cal que calgui. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: