EL VERITABLE ORIGEN DE LA ROSA DE SANT JORDI

EL VERITABLE ORIGEN DE LA ROSA DE SANT JORDI




L'encantat i desencantat del Mag Cel•lí, agafat en pilotes per la germanastra rareta del Rei Artur, es quedarà penjat dins d'un castell, sota el servei de l'encisadora Morgana.

COM DESENCANTAR-SE DELS ENCANTS PER MIGS D'ENCANTERIS VANS

Tot això és cert. Ho és perquè està escrit. Abans que Tristany i Isolda beguessin el beuratge contaminat amb herbes al·lucinògenes, el Mag Cel•lí ja ho havia provat. I es quedarà penjat dalt d'un núvol, molt alt, més alt que el Caragol del bàsquet. Com una torre castellera de cinquanta mil Caragols de bàsquets catalans – americans.

El difícil seria fer-ho baixat. Ja no perquè estigues penjat molt alt, sinó perquè estava enamorat."L'amor dolç beuratge que tant fas de mal", quan podré trobar el remei? Jo que soc Mag i no ho sé. Que faran els altres?

Els altres es fotien vius igual que el Mag Cel•lí. De fet, no estava posseït per cap encanteri, per això no es podia desencantar. Ell sabia tots els trucs i trampes del Vademècum dels mags, amb una fórmula no sal podia agafar.

L'única manera era amb la força de la seva testosterona, i d'això la Morgana sabia molt. Era molt jove comparada amb el Mag Cel•lí. La seva bellesa ingènua i dolça (quan li convenia), atreia el mag, sense que pogués oposar resistència. Morgana anava sovint a fer-li consultes, i a què li dones fórmules i la reveles secrets.

Ell, enorgullit li ensenyava tot el que li venia al cap. Morgana a canvi, li ensenyava, cada dia més parts del seu cos. Fins que un dia li va ensenyar, el mapa complet del seu cos. Amb turons, muntanyes, valls, coves, forats, i de tot. El mapa d'aquell cos estava molt ben mesurat, segur que ho havia fet Hiparco. Així de penjat es quedarà el pobret Mag Cel•lí, de la impressió encara no s'ha recuperat. Una joveneta bruixa a la seva edat, no era gaire recomanable. I menys si encara no havia inventat el Vic agre.

Les intencions de Morgana eren les d'aconseguir els poders terrenals, els màgics ja feia temps que els tenia. Volia separar a Mag Cel•lí del Rei Artur, per deixar el camí lliure a les seves ànsies de poder. Sense el Mag al costat, seria fàcil encisar al Rei. Ho faria enfrontant-lo amb els seus cavallers, amb la seva dona i finalment en guerres internes i civils.

L'ombra de la maldat planava sobre Camelot, fins que Sant Jordi es va assabentar. En un galop que el duia de núvol en núvol arribarà aviat a la torre que tenia el seu niu d'amor Morgana. I al Mag Cel•lí tancat dins. Sant Jordi, no podia obrir la porta. Estava tancada per un secret d'amor que el no coneixia. Una senyora, dels voltants, es va apropar. Sant Jordi el digues el problema. El Mag Cel•lí estava tancat en un parany d'amor fals del qual no podia sortir.

La dona li va dir a través de la porta: "Sr. Mag Cel•lí, sap vostè cap conte o poema d'amor"? El Mag Cel•lí, la va contestar que si, que sabia un de quan era petit.

La dona el va dir, que mel pot contar?

El Mag Cel•lí començarà a recitar:

Plovia a la lluna, i regava els camps de flors
Plovia a la terra, i omplia als homes i a les
dones, de joia i amor
Plovia al meu cor, perquè t'enyoro tant que
no sé viure sense la teva olor.
La dona es va emocionar molt, va agafar una rosa coberta de punxes, que Morgana plantarà per fer mal a qui li agrades l'amor, i sense pensar en les ferides, l'agafarà per donar-li al Mag Cel•lí.
En oferir-li li va dir: "és molt bonic el que m'has dit, jo no tinc paraules boniques, a canvi et faig present d'aquesta flor, com a símbol de la passió de l'amor".
Aleshores la porta es va obrir.

En agafar la rosa, es va desfer l'encanteri. El nivell de testosterones del Mag Cel•lí tornava al seu nivell normal, o sigui baix. Encara com despertat d'un somni, li va preguntar a Sant Jordi. Que m'ha passat?, com és que m'he desencantat?...

Sant Jordi, el va contestar. Mag Cel•lí, de l'amor mai et lliuraràs, un amor tan sols es cura amb altre amor. Ja no estimes a Morgana, ara estimes a la dona de la flor.

Per cert com es diu, amable senyora, va demanar Mag Cel•lí amb amabilitat.

Em dic, Mercè. Soc la Patrona de Barcelona.

Marcel·lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ –
marcelinosi@yahoo.es
http://webs.xadica.cat/quixotcatala