Amor en fosforescent

Un relat de: Marceli
Amor en fosforescent

Doncs jo surto pel marc del fantasma, relluint
fosforescent
i et dic:
hola amor,
sempre et trobo a faltar.
Tu em dius:
jo més
-és veritat
i m'acosto a tu
ens vam besar
segueixo sent fosforescent
però vaig canviant de colors fosforescents,
violeta, verd,
blau...
-si
ens vam abraçar
fem olor, els dos, a flors
et començo a fer petons
les nostres llengües es converteixen en roselles
-oh
els nostres braços pètals allargats
-si
i ens convertim en una enfiladissa
-molt bonic
ens tornem a fer petons
i comencen a néixer flors de milers de colors...
- Això hauries d'escriure-ho
et petó al coll i neix una galàxia
et petó el pit i neix un estel fugaç
-Sii
et petó el melic i es forma
un llac platejat en forma de cor
- La meva foto?
et petó el lloc on guardes els teus secrets
- I els teus
i comença voleiar un ramat d'orenetes
- Les famoses orenetes
et petó les cames i es forma un riu
caient en múltiples cascades blaves
et petó els dits dels peus i neixen gira-sols
- Ui, que bonic
et petó les mans i una onada escumosa ens refresca

- Això has d'escriure-ho
- De debò

ja està escrit, retalla i enganxa

- Doncs fes-ho després
- Que no es perdi

fes-ho tu, es per a tu

- Jope
- Jo ho vaig fer l'última vegada

espera a veure si puc...


Marcel·lí Miret

twitter: @quixotcatala
mail: marcelinosi@yahoo.es

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: