CANÇONS DE BRESSOL DE COBRELLIT

CANÇONS DE BRESSOL DE COBRELLIT
Marcel•lí Miret

marcelinosi@yahoo.es




…. i jo
que vaig saltar
del tren en marxa,
he canviat la meva vida
i no he sabut
conjugar el meu passat
i el meu present.


Aquest poema el va fer un amic meu,
els que segueixen els he fet jo,
perquè aquí es tracta de guanyar un premi , no?
el que vull dir:
que tots els poemes els pot fer Ell.
Totes les persones les pot fer Ell
i Ell no és Déu (Déu és Clapton)
i a Ell, el pot fer qualsevol...

INTERPRETACIÓN I



Comencen ja,
els meus ulls salten a les teves frases,
a les teves proses de vent i paper,
acompanyades per petites comes
que entendreixen la lectura
i respecten la composició
de les teves idees,
deixant pas al teu silenci
disfressat de música nocturna.

Els meus ulls s’aturen
quant troben la paraula
que cerquen,
la que no es pot llegir,
la que es comenta entre las parets
quadriculades de la fulla,
la que una serpentina de colors
custòdia en un punt i apart.

INTERPRETACIÓN II


Cadenes, per a un anunci
com tots, perds,
o et perds,
segons com es llegeixi.

En el pis de a dalt
d’una línea, pobre,
hi havia profunditat,
de què? :
de paraula solta,
de mal moment. Moment
sense música,
poca llum,
a vegades també posaren
un disc
de poca vida.


Quan el temps
no té pressa,
no té a on anar,
s’atura. La teva habitació
deu ser un bon lloc
per a escriure, sense temps
en poc temps
a un cantó fugitiu
del temps.


INTERPRETACIÓN III



Has disfressat la teva paret
amb cartells? o
Has disfressat la teva ment
amb cartells?
La ciutat la disfresses
de dol.
( Cada dia morim
o cada dia mort la ciutat )
enterrament permanent.

Hi ha qui neix amb ferides,
la teva
deu ser
no haver
nascut amb la pluja a la meva finestra,
o volies néixer en un altre lloc ?,
quina importància deu tenir.
Que mori
la ciutat!
(no és nostra).

INTERPRETACIÓN IV




Ara aquesta nit
gelen tots els terres,
estan freds els llits.
Es fa massa dur
intentar pensar.
Que les mans volin.
Que els ulls s’enlairin.
Que els llavis surin.
Que les galtes caiguin
per a aguantar
l’aterratge forçós
dels rostres
per aquesta vegada en el paper.

RETORICAS I, II


(Retòrica de Nadal).
S’ ha desfet la nit
en un cel de vainilla
gelada i d’anís dolç,
per a l’esmorzar dels
pardals
que no hagin anat a l’Àfrica.


Pausa i ritme,
( retòrica a una papallona
que no vola ).
Coneixements
d’ un extrem a l’ altre,
genets de la ploma i el
cigar
que canten,
cançons de bressol de cobrellit
a un mati,
( retòrica del migdia
il•lustre i d’ una boira
escampada ),
en un mantell de cendres blanques
i espigues vermelles
per les cantonades i les vores,
( vigilants inquisidors
de la llum pintada ).

NO ET BARALLARÀS AMB ELS ALTRES NENS




Quiets!
cau en picat una ploma,
els grisos es posen els cascs.
Llaunes d’aire!
ja val,
ara podeu anar a trepitjar-la,
( era la ploma d’ un ocell
anomenat llibertat )...

EXPERIENCIES III , IV


S’ ha de sortir d’aquí,
fugir dels trets metàl•lics
i immòbils que emboliquen el
pensament.
Han de fer-se platges
de grans onades
damunt de la figura del sol
en la seva letargia horitzontal
i en la dels boscos
puntejant colors en el cel.
La de paisatges, com siguin
( malgrat la seva inexistència
per això hi ha pintors )
amb llunes plenes de blanc,
minvants de foscor romàntica
i de totes les formes precises,
vessen aire al•lucinogen
per a que també
s’ alliberi el nostre subconscient.
El dia es va quedar enganxat
en la minutera del despertador
perquè algú volia adormir-se
en el resplendor d’una mirada.


No van sonar aquell matí
les xemeneies
ni va sortir
fum
de les campanes.
La rosada
es va negar
a omplir un got de cervesa,

i no va caure pluja per estar
els carrers
plens de cervells sense rentar.

Aquell dia es va quedar enganxat
en les mentides d’ un controla-
batecs
i en el carrer tan sols va quedar
una teoria
un gos
i un gat
per a passejar-se entre les runes
d’aquest esquelet derruït.


un suc de paraula!
si us plau…
moderat,

sense bombolles.


Sense res a dir
sobra poesia,
per dir quelcom.
Per a penjar-la
d’ un moment buit.
El que s’ ha de dir
són flors.
No es necessiten poetes,
necessitem jardiners,
Estudiants .De Medicina,
De Botànica,
De Ingeni.
L’única assignatura
que ningú aprova,
perquè
no
es sap
com s’estudia.
Tan sols es sap pronunciar.
( Els que tenen títols
de llestos
fins i tot
en varis idiomes
no identificats... )

marcelinosi@yahoo.es
Marcel•lí Miret:
@quixotcatala a twitter