JOSEP Mª BERENGUER - Director de EL VIBORA

Un relat de: Marceli
JOSEP Mª. BERENGUER I, EL VIBORA
i els Cavallers del Tinter

Josep Mª. Berenguer va viure a Barcelona, entre els segles X i XI, si els sumeu us sortirà el segle actual, el XXI. Es pensa que vivia a prop de la catedral, de la que encara es conserven les runes. Els temps medievals eren molt prehistòrics. No sabien ni dibuixar, ni fer l'estàtua, ni feien la sesta, ni res d'això. Se'l va anomenar "el parèntesi mil•lenari dels cabdillismes arbitraris".

Pot ser, el deien així, perquè els arbitres xiulaven sempre a favor del Madrid. Costum que encara persisteix, malgrat que l'ajut dels sempre imparcials àrbitres, perden igualment. Berenguer, el Vibora, tan sols era el cap de LA CUPULA. El que hi havia darrere era pitjor. Hi havia una mena de cavaller de l'era post apostòlica, el MAD MAX. Aquests es deia més MAX que mad. Mad, tan sols els deien el de Madrid. El MAX agafarà un estil propi de fer de les seves. Dibuixava, primer a les parets, amb spray que deien: "AMNISTIA LLIBERTAT ESTÀS TU DE AUTÒNOM LA MIA". Com els nens d'ara. Però ho feia per protestar, no per promocionar-se.(* Nota als nens notes. Nens, no pinteu les parets, o almenys demaneu permís.

Si les pinteu que sigui per algun motiu, no per deixar signes. Ja us cansareu de signar hipoteques quan sigueu grans A vosaltres tampoc us agradaria que us taquessin les vostres coses). Doncs el MAX tacava paper, que és el que fan els professionals, i també els aficionats. El seu primer fenomen mediàtic serà el Gustau i les Nuclears. El Gustau era un bitxo amb cara de pelicà. Suposo que era la marca de tinta xina que utilitzava al cole. Aquesta cara d'ànec exagerat, feia que al personatge no sal prengués com a un enemic.


L'ànec Lucas no tel podies prendre en serio. Aquesta era la màgia del Gustau del Max. Es podia enfrontar amb nuclears i les bombes atòmiques sense violència, i sense rancors. Ha estat un dels primers herois pacifistes del món, i també del còmic. No era un personatge de carn i os, era un personatge de tinta i paper, sortir d'un artista amb molta humanitat i sensibilitat. Aquests Vibora, no es conformarà recreant-se amb la no-violència. Es produirà la invasió anglo-víking dels punks. Ho deixaven tot potes enlaire, protestaven contra la violència, portant la violència al límit. MAX també es va fer punk, crearà el Peter Punk. El nom ho diu tot, Peter Pa, fet un punk, és molt graciós. El Peter Punk es convertirà aviat en el millor remei contra els Punks, amb mal punt. (Ho sento PUNT.es).


El MAX, s'ha convertit en un estilista de molta categoria. A part del missatge de les seves auques del segle X, es convertirà en un gran dibuixant, il•lustrador, també de dibuixos animats. Vàrem fer junts una peli. ("Al cor dels arbres".Sinopsis de un escriptor famós - Llorençs Torrado -, de cuina és clar. Desenvolupament narratiu: el que escriu, i el Jaume Fargas. I realització el famós Felip Solé, i dibuixants també hi havia). Eren gent que volien fer coses que no fossin tan planes com els dibuixos egipcis.

Un altre Vibora a tenir en compte, és el golfo i depravat Makoki. El Makoki, el nom suposo que li ve de tantes hores que s'havia passat al Mako. (Maco = presó, malgrat que makoki també vol dir tortes de les quals fan mal). El Felip Borrallo, el Gallardo i el Mediavilla, crearan el nou Frankestein de la vida dura, el pasoteo i les drogues. Retractaven l'ambient mariner del segle IX. Amb corsaris per tot arreu, menys a Còrsega. El Felip Borrallo s'embarcaria amb el Marco Polo i el Gaspar Fraga, seguint la ruta de les espècies. Un es dedicarà al "Cañamo", i l'altre a vendre llibres de medicines alternatives, sobretot de canem i de bolets. El Miguel "EL Gallardo", és un cavaller tot terreny. Tant se li dóna pintar quadres, que fer dibuixos animats. És el millor cavaller amb les armes de pintar, les domina totes.

El Pinzell, el llapis, els retoladors, els olis, els pastissos, i tot el que robava al col•legi. I va aparèixer Xavier Mariscal "El converso Epifanic". Aquests farà mal bé tota la feina feta pèls altres. Els seus dissenys tornaven al temps dels faraons. No va haver-hi cosa en el món més plana des del temps d' Aristotels, com el Cobi. El deien el gosset de tura aixafat per una piconadora. Malgrat tot, es va salvar, perquè li quedaven bé tots els uniformes dels atletes olímpics. Inclòses de gimnasta rítmica femenina i les faldetes de tenis. Les barres, les paral•leles i les dels bars. Sense barres d'aquestes el Mariscal no hauria estat res. L'última vegada que es va veure aquesta vibora amb olleres, era al Japó. Suposem que no va trobar cap càmera digital al port de bcn, i ha anat a Toki (després del Cobi, el Toki), doncs anava a Tokio a veure si encara els hi quedaven. Calpurnio, aniria més enllà del Cobi, amb el Cuttlas.


El pobret Calpurnio, no ho ha pogut superar mai. Volia ser un bon dibuixant, millor que Velázquez. El seu colm del colm, serà que triomfarà amb els dibuixets que feia als tres anys al parvulari. Aquests ninots que feien tots al col•legi, més semblant als dibuixos de les coves de Altamirà, i que no estan exposats a cap museu. Els seus dibuixets eren això, una taca rodoneta amb quatre línies rectes fent de potes i dos ratlles fent d'orelles. Dibuixava en aquestes no tècniques tot un món d'indis, clin Eastwood, fletxes. El Guillem Xipré, era menys Vibora que els altres. Era més picassià que viborà. Els seus dibuixos anaven cap a altre cantó. Més artístic, més genial, més perdurable. I ell ho sap. Aquests eren els dibuixants més notables, abans del Renaixement. Des de Pericles que la humanitat no havia conegut una generació de savis pintors tan Viboras com aquests. El Onli You, era l'únic escrivà, el tenien tancant en un convent, i el donaven les cerveses per sota de la porta. Quan bevia molt treia flames per les orelles, i amb raó, era el que menys cobrava de tots.


Leonardo de Vinci s'inspirarà molt en ells, quan aplicarà la perspectiva a la pintura, i l'invent de l'helicòpter. Els seus antecessors grecs i egipcis del Barcelona, obririen el camí, del que és avui en dia la pintura Clàssica. Josep Mª. Berenguer I, tancarà el Vibora al segle XI. Ja no es venia. S'havien posat de moda les locomotores i les olles exprés. Això si, mentre va ser Rei, ningú va poder fer-li la competència. El seu domini aniria més enllà del mediterrani. Les seves publicacions es distribuiran internacionalment. Es farien edicions en Argentina, Itàlia, França, Anglaterra, Japó... Fins i tot dominaren la província dels Manga, i l'arxipèlag del Dragon Ball.


Totes les cultures eren aseptades sota aquest regnat. L'homosexualitat i altres tipus de relacions, que no estaven ben vistes pels papes, trobaren refugi i comprensió a les seves pàgines. L'estendard de Els Vibora encapçalava a les minories marginades. Regnarà la justícia i la raó en un món sense raons. La cordialitat, l'amistat i la convivència entre els pobles, les cultures i les creences.


Jaume I, ha d'envejar a Josep Mª. Berenguer i els seus Cavallers dels Tinters. La Cort del Vibora i la Taula de llums per veure els fotolits, potser han estat el regnat més pròsper i gloriós de Catalunya. Cavallers de pau, defensors de les llibertats, la tolerància, i l'amor a les dones (i els homes). Són molts i molts, els dibuixants que han passat pel seu castell. I moltes les expedicions a terres estrangeres. Salons de còmic, de il•lustració, de l'avantguarda artística, innumerables exposicions, l'hèlix de l'elit. Son la inspiració de les metròpolis de la cultura. Barcelona és la capital del disseny actual gràcies a aquests Cavallers, Lanzelots llançats d'una generació que no es vol perdre. El llistó pels llestos ho han deixat molt alt. Han fet molt per tots des d'una ciutat mediterrània, màgica, a on viuen dracs que no fan por, a on les roses, les margarides, les Teresa, les Marta, les Montserrat i les morenes volem viure amb felicitat i amor.


Records al Toni Ricard Baxter, Príncep del Paral•lex, i al Pau López, l'inoblidable Rei dels Aerògrafs. A Llorenç Torrado. A Marti Riera. I a totes les secretaries, princeses, reines i musses del món.

* Revelació del Secret dels Cavallers dels Tinters. Els pobrets s'havien tragat tots els Mortadelos del Ibañez, tots els Anacletos del Vázquez (os estimen molt dibuixants meravellosos). Tots els "Facundo da la vuelta al mundo" del Cifré."Els Zipi Zape" del Escobar. I molts altres dibuixants del TBO i del Pulgarcito.

Són uns dibuixants i uns dibuixos fets en temps molt difícils, quan dominava la repressió i la llibertat d'opressió. Els seus personatges i acudits eren nets i molt bonics, ens allunyaven d'una realitat molt dura. Els artistes són gent meravellosa. Per molt que pateixin, sempre ens donaran alegria i bondat. El Ibañez no es pot desprendre del seu somriure, sabeu per què?, perquè les coses que se li acudeixen ens fa feliços, i a ell també.

Marcel·lí Miret
tw @quixotcatala

Comentaris

  • Fantàstic relat[Ofensiu]
    Marnusa | 18-09-2019 | Valoració: 10

    Gràcies per compartir aquest fantàstic relat que defensa la importància d'expressar i lluitar per les llibertats i els valors en una època difícil i opressora. De recordar i, en el meu cas, de donar a conèixer algunes d'aquestes persones (Cavallers dels Tinters), que amb un estil propi i reivindicatiu van passar per aquesta revista. Coincideixo amb tu "Els artistes són gent meravellosa”.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: