Cal sotmetre's per...

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Una altra sorpresa... Cal sotmetre's.... mmm... no t'ho sabria dir.

I m'acabo de trobar a la teva biografia! Quina alegria i orgull ser una de les teves autores preferides! Mil gràcies, de tot cor.

I ara t'agrego. Un petonàs!

Pobres de nosaltres, en efecte!
No coneixem la veritat, ni és al nostre abast en tots els camps o en tots moments, tampoc no sempre volem conèixer-la, o si la intuim, la evitem... i per tot aquest seguit de dubtes i contradiccions, som sotmesos més sovint del que ens pensem!

El sentit del teu escrit s'escapa quan intentes concretar la sensació, però arriba un neguit a través de la pantalla, un clam mercès a les paraules escrites, difícil d'ignorar.
Bé, no sempre cal desxifrar per complert un enigma per sentir-se atreta per ell... em continues sorprenent, cada cop que entro al teu espai!

T'escriuré un email, però entre tant t'envio una abraçada molt real,
Unaquimera

...com diu l'anterior comentarista, els dos darrers versos potser siguen el resum del poema/cançó -l'he vist així, company-.
Trist, desarrelat, amb el sabor amarg d'un que ha viscut molt i ha patit encara més. Sincer, si més no:
adaptació al sistema per sobreviure.
Salut i rebolica!

Algunes veritats ben dites, en aquest poema. i alguna sentència duntosa, si més no enigmàtica. No és fàcil copsar el sentit dels dos versos finals. De fet, no l'he copsat. Ara,, té força lírica i és atractiu pel que fa rumiar.
Pobres de nosaltres, sí.
Salut,
franz