BOLS DE QUARS

BOLS DE QUARS

Nit de març,
quarts de nou,
concentrats,
a l’entorn
de dos bols,
bols de quars.

Bols de quars,
res de nou,
tots centrats
com hom vol,
sota el cel ras.

Absents de sol,
obligats a somiar,
oint els bols,
sons del més enllà,
duts pel ventijol.

Ulls tancats,
com duent dol,
sense parlar,
només els bols
se senten vibrar.

Obligats a meditar,
tots arramblats,
oint els sons,
gairebé delirants
dels dos únics bols.

Sons perllongats
aquests fidels sons.
Ja no sap el meu cap,
si som entrats al maig
o bé al bell mig juliol.

Seguits udols,
semblen cridar
sense consol
i mai acabar.
Roïns perols.

Jo me’n vaig,
aixeco el vol.
És massa i escaig,
d’aquests brams,
d’aquests sons.


Allà restaran
els bols de quars,
com dos mussols.
I tots disciplinats,
com iols encallats.

........ no se pas,
si en més avatars.
voldré altre cop,
oir de nou els bols,
sorrers bols de quars.