Beu

Un relat de: Bonhomia

Avançant pel camí d'aquesta nit,
sota les tenebres vermelles,
entre follets que em volen espantar,
et busco.

Només vull la teva carn,
i més concretament,
la teva carn rosada.

Em desespero
i tinc una empalmada de dos pams.

Me la toco...

Em poso neguitós...

T'haig de trobar.

De sobte,
recordo que,
sota la meva roba,
hi duc una revista
del caràcter que m'interessa...
a falta de pa,
menjaré herba
( però mentre et busco ).

Moltes models,
però no t'oblido...
necessito aquella teva olor
de peix mort.

Me la pelo,
i em corro.

M'estiro al terra, trist.

Al cap de cinc minuts
et sento xiular.
Et crido.
Véns.
T'en rius de mi,
mentre jo et suplico
que no m'abandonis
i que no em deixis
sense la teva carn.

Amb un somriure
i aire de protagonisme
i de superioritat,
t'acostes a mi.

Jo et toco els peus...
-Baixa aquí,
o em moro.
Baixes...
Et trec els pantalons...
i sento aquella olor
de peix que ara és viu...
però jo el mataré.

-Folla'm.-Em dius.

Jo no tinc paraules,
tan sols un desig infernal.

Clavo mossegada al teu entrecuix,
i tu m'agafes el membre.
Mous la mà com ho saps fer.

Jo m'estic tornant boig.
Et vaig resseguint el puntet de l'anus verge
amb els dits.
Tu, ni protestes.
Per tant,
t'hi clavo el dit.

I ara si.
Ara gemegues com una boja.

T'agafo pel cabell
i te l'acosto a la meva pedra:
descontrolat,
la prenc jo per acabar amb tu:
-Beu-te la lleteta, so puta!



Comentaris

  • i empassa![Ofensiu]
    Unaquimera | 24-03-2007 | Valoració: 10

    Un relat que mostra un esclat de desig descarnat, narrat sense sentimentalismes i acompanyat de referents diferents per a cada sentit: el color de la carn per a la vista; olors a peix mort i a peix viu per a l'olfacte; un xiulet, una rialla i gemecs per a l'oïda; una mossegada per al gust, una agarrada i un dit clavat en les entranyes per al tacte... tota una provocació brutal de sensacions descontrolades!

    Llegint el poema, un vers m'ha atrapat:
    "a falta de pa,
    menjaré herba
    ( però mentre et busco )."

    La teva capacitat per a l'art i la teva inquietud literària queden àmpliament paleses!

    No deixis d'escriure, no només pel fet de fer-ho i tot l'exercici de concentració que suposa, sinó pels sentiments que et permet traspassar al paper o a la pantalla, ventilant-los, deslliurant-te en part del seu poder sobre tu, compartint-los, apropant-te d'aquesta estranya manera a d'altres que caminem pel mateix món...

    T'envio una abraçada virtual però molt sincera,
    Unaquimera

  • Desig encès...[Ofensiu]
    aiguasalada | 13-03-2007 | Valoració: 10

    i ànsia de satisfacció carnal i sexual.
    Primera necessitat satisfeta en el plaer solitari...
    Brases i focs sense apagar, que tornen a revifar davant l'aparició del somiat i obscur objecte de desig.
    Olors penetrants, clavats a la ment insatisfeta, que donen pas a instants i sabors deliciosos...
    Emocions i sentits es barregen per acabar en un esclat final colpidor i a la vegada incruent.
    Sorprenent poema que transmet una forta carrega d'excitació.
    Gràcies pel teu comentari a "Plaer a tres" i ja veig que et queda el dubte de si l'escena que descriu és a l'abast de gaire gent... Qui ho sap... Aquest tipus d'experiències no surten quan volem; són casuals i fruit de quelcom màgic i especial, on ni el nostre desig ni la nostra voluntat hi tenen cap mena d'opció...
    Una abraçada senzilla i càlida de la meva
    aiguasalada

  • Lilith | 12-03-2007 | Valoració: 10

    Eròticament brutal. Pràcticament eròtic. Fas diana. Molt valent.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.