Cercador
Besllums.11: La vall fosca
Un relat de: franz appa- Compartir:
em trobaré amb tu quan sigui nit,
entre els camins que farem muts,
entre el cereal crescut i el boix florit.
Em trobaré amb tu quan ja no pesem,
quan els dits siguin branquillons secs,
quan el riu que se’n riu dels anhels
hagi travessat els prats com un ocell.
Em trobaré amb tu a les gorges remoroses,
em trobaré amb els mots que em deixares,
escrits a les pedres que descansen
a un redol oblidat vora el torrent
Comentaris
-
Preciós[Ofensiu]Atlantis | 26-12-2012
T'he descobert avui llegint les novetats i m'he parat en aquest poema. M'ha agradat molt, tant el què dius com el com ho dius.
T'aniré llegint -
que bonic!![Ofensiu]teresa serramia | 20-04-2012
intens, corprenedor.., magnífic.. El desafiament al pas del temps i a les adversitats...Bravo!!!
Crees un atmosfera impactant, suggerent, commovedora..M'ha agradat mol, franz.....
Gràcies per les teves paraules comprensives, generoses. Plenes de caliu i d'amistat..T'ho agraeixo de veres. Gràcies de tot cor!!! -
...[Ofensiu]gypsy | 07-02-2012
Em fa la sensació que el protagonista es retrobarà amb algú que ha perdut, algú que ha mort. I va cap aquesta persona pels viaranys de la natura i de la vida. M'agradaria haver escrit quelcom amb aquest deix profund i veritable envers el meu pare, com un petit -enorme- homenatge.
Llegir-te és pujar una mica més amunt de la realitat mundana on som immersos.
Un petó molt fort, franz! -
La vall vegetal i mineral de què formen part,[Ofensiu]Unaquimera | 05-02-2012
Encara que t’he comentat el teu darrer relat publicat, no volia deixar passar aquest penúltim, que constitueix una deliciosa aportació als Besllums que em va esborronar la pell quan vaig llegir-la per primer cop i que no ha perdut poder hores d’ara.
Poca cosa més a dir, perquè no vull trencar l’encís creat a cop de vers ni pertorbar el ressò de riu que res no embruta, de vol d’ocell, d’aigua que corre pel torrent i d’aire que neteja el cel damunt el món vegetal i mineral de què formen part, i on esperem.
T’envio, de moment, una penúltima abraçada, remorosa i admirada,
Unaquimera
-
Pura poesia[Ofensiu]aurora marco arbonés | 28-01-2012 | Valoració: 10
Amb molt bon ritme i un llenguatge suggerent. Desig de la companyia de l'altre, sempre i en tot lloc, fins i tot en els rius riatllers que volen com ocells. Desig de companyia més enllà de la vida.
Molt bo. -
Molt bell[Ofensiu]brins | 18-01-2012
Veig aquesta vall fosca com a protagonista d'una bella metàfora que ens parla de la vida no terrenal, i em semblen molt bells els versos amb què la descrius. Ens presentes un lloc de repòs idíl·lic, un espai de retrobament on els éssers que s'han estimat es poden tornar a reunir; tot i parlant-nos de foscor, ens emplenes l'ànima de llum.
Penso que totes les persones, tant si són creients com si no ho són, en el fons desitgen que aquesta vall no sigui una fantasia.
Una abraçada, Franz,
Pilar -
Molt bell[Ofensiu]brins | 18-01-2012
Veig aquesta vall fosca com a protagonista d'una bella metàfora que ens parla de la vida no terrenal, i em semblen molt bells els versos amb què la descrius. Ens presentes un lloc de repòs idíl·lic, un espai de retrobament on els éssers que s'han estimat es poden tornar a reunir; tot i parlant-nos de foscor, ens emplenes l'ànima de llum.
Penso que totes les persones, tant si són creients com si no ho són, en el fons desitgen que aquesta vall no sigui una fantasia.
Una abraçada, Franz,
Pilar -
un bell poema[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 15-01-2012
com un epitafi, més que un comiat, un fins ara, ens trobarem quan sigui nit... mmm.
bé, sols dir que m'ha agradat, i és que sempre e costa comentar poesia, sols quan m'agrada el seu ritme, la seva cadència dels mots no puc deixar de dir-ho, sense més explicacions, però que t'he de dir jo a tu.
Un bell poema, sí.
Ferran -
Profunditat[Ofensiu]Frèdia | 15-01-2012
En aquest poema, no crec que et refereixes a la vall pirinenca sinó que fas servir la vall fosca com a metàfora de l'indret on es retrobarem quan s'acabi la vida. No parles de mort, ni de cel, ni d'infern, només que hi haurà una retrobada quan sigui nit.
Penso que saps dotar els teus poemes-missatge d’una profunditat poc comuna. Crides, sacseges, amb versos plens de seny, les nostres consciències adormides. Ets com els vells oracles que mai fan ostentació de la seva saviesa. Els teus “besllums” son petites joies, franz, antídots contra la perplexitat de la vida. -
Sí, ens trobarem a punta de migdia[Ofensiu]allan lee | 14-01-2012
a l'escanyat coll de somatent,
a l'atzur de la gatzara i la follia,
a les pastures més altes que la neu
entremig de la boira atemorida
alenant la ràbia i el desgast
on l'ocell de lluna no viuria
on l'amant hi seria abandonat.
A la vall fosca de la vida
on tothora hi dorm l'eternitat.
Franz! El barret per terra, i els guants i els mitjons.
a -
La llum de la Vall Fosca[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-01-2012 | Valoració: 10
Has omplert de llum personal la magnífica Vall Fosca, recordant els personatges i els paisatges de'n Pep Coll al mateix escenari. M'han encantat els adjectius i les paraules que escrius al final de cada vers. Crec que li donen força i rellevància. I és que la natura obre ànimes, records i pensaments diversos. Pel febrer anirem una setmanetta a Ribes de Freser i espero omplir-me de sensacions i serenitat. Un plaer llegir-te de nou i una forta abraçada.
Aleix
-
preciós poema franz...[Ofensiu]joandemataro | 02-01-2012 | Valoració: 10
desprèn una delicadesa sublim...
et felicito, una abraçada de nou any
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168252 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com