Benvinguts al món real

En general, hi ha un cert mimetisme en els mitjans de comunicació a l'hora de discernir entre el que és notícia i el que no ho és. Sovint podem veure els mateixos titulars i, quan s'escau, les mateixes fotografies, en les portades dels diaris i en els resums informatius de ràdios i televisions. Distingir entre el que és noticiable i el que es pot considerar una simple anècdota, no sempre és fàcil. Aquests dies hem esmorzat, dinat i sopat amb les imatges de l'agonia d'un tauró (que, per més gros que sigui, no deixa d'ésser un peix) que no se sap ben bé per què, va anar a passar el final dels seus dies a la platja del Miracle, de Tarragona. Les connexions per saber la última hora de la salut del peix, que TV3 va realitzar en directe amb la piscina a on varen traslladar l'esqual, em varen portar a una època, per sort superada, en la que tothom esperava el comunicat mèdic signat per "el equipo médico habitual".
En canvi, han quedat relegades a un segon pla dues notícies que, quan la gent hagi tornat de vacances, notarà directament allà a on li fa més mal, a la seva butxaca: La pujada de l'Euríbor, que sembla que s'hagi pres una sobredosi de Viagra i el fort augment del preu dels cereals, degut a l'espectacular demanda que han experimentat amb destí a la producció de biodiésel. Un augment que ja ha provocat, de retruc, que una marca molt coneguda de llet hagi pujat el seu preu un cinquanta per cent, que s'hagi anunciat un augment del preu del pollastre en un onze per cent, i que s'esperi, conseqüentment, un considerable creixement del preu del pa, dels aliments que contenen cereals o la carn en general. Les persones que, pròximament, vegin renovat el tipus de la seva hipoteca es trobaran que han de pagar una quota més elevada, cosa que farà que no tinguin tants diners per anar al mercat i comprar una sèrie de productes notablement encarits.
Els optimistes vocacionals poden pensar que tot això repercutirà en un repunt de l'I.P.C. i els salaris hauran de pujar, però l'experiència em demostra que els govern estatals, independentment del seu color polític, han practicat sempre la política del maquillatge, sigui incloent dades absolutament enganyoses, com ara les rebaixes, sigui no comptant pel resultat final el mes de desembre, que és el més inflacionista. El ciutadà sempre ha tingut la sensació de que, en aquest tema, li aixequen la camisa, perquè la seva butxaca mai no opina el mateix que les estadístiques oficials.