BARCELONA, GENER DEL 76

RESPON-ME

Qui va vèncer? Va vèncer el dimoni, qui ho volia tot per a ell. Ara som l'herència d'una dictadura i d'una guerra fetes jugant amb la carn de la gent innocent.


CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Realment ens donem la mà? No. Qui dóna la mà és perquè recorda l'oblit d'ara, l'oblit d'un abisme sense fons.


SILENCI




DAMUNT D'UNA TERRA

La guerra inunda el món, les guerres inunden el món. Perquè obrim les grans portes als grans senyors. Què vol dir ara l'anarquia? Què vol dir ara la pau? L'anarquia està controlada per mitjans de comunicació que tenim a les nostres cases, un absurd de misèria mental, d'una comoditat que ens allunya cada vegada més de les nostres arrels. La pau ja no existeix, si és que ha existit. És el somni que ens tortura la consciència doncs no fem cas de la natura que ens ha creat, ja no es surt al carrer sinó és per anar a una botiga, qualsevol mena de botiga, i qui té amics es troba amb els amics i forja pel futur més mentides, perquè les veus sinceres no les escolta ningú. Fins aquí és on hem arribat.


CANÇÓ SENSE NOM

On anem tots? Acusant amb els ulls el present de la gent pobra, que vol una altra realitat. Una vegada més, la veritat fa mal als ulls i a la consciència. Perquè actuem com si no passés res. Perquè no ens molesti qui? Qui governa i ens imposa o la gent que viu ofegada en la misèria?


L'ESTACA

Si algú ara estira per aquí, si algú ara estira per allà, és d'una altra estaca. L'estaca de l'odi, que creix, que s'expandeix, que destrueix els nens de la guerra, que oblida tots aquells indrets, tants indrets, on dos bàndols oposats fan guerrilla amb armes de foc, on una vegada més moren els innocents i guanyen els dictadors.


LA GALLINETA

Qui no vol treballar ara? Tothom vol treballar. Per a qui? Per a l'usurer, el cap que ens condueix a ser víctimes, que les gallinetes són massa atrevides per a aquesta època, que les tanquen al corral.


ABRIL 74

Jordi, sempre recordaré quan vam cantar en una nit de cel fosc aquesta cançó, em vas arribar al cor d'una manera tan penetrant que vaig poder entendre la teva lluita.


EL JORN DELS MISERABLES

Si, més i més paraules gastades. I tantes i tantes paraules en va. Per què? Per què viure de l'esperança? Esperar és acumular la ràbia, l'odi, la por.
Qui vol un sou digne? Els miserables en reparteixen.


ITACA

Des del meu cor, bon viatge.



Sergi Elias Bandres
17-4-2.010