Avorriment però incertesa

Un relat de: Declivi Decliví

Ara toca sexe.
Per menjar, tres pits de Madonna que seran ben gustosos i faran venir calfreds. Tres perque és mutant.
Per veure, pel.lícules pornogràfiques ben assajades de grans personalitats mostrant-se vergonyosament. Vergonyosament pel caire de l'aventura. Hem de ser piadosos i comprendre que no hi estan del tot acostumades i acostumats, malgrat ensenyin a vegades un pit o un tros de penis.

Destrossar l'amazones amb una serra elèctrica no estaria malament, però no puc perquè no tindria temps. I ja ho estan fent, amb màquines més potents. Però tranquils, que només morirem. Qui sap què ve després? Ironia segur que no, perque com podeu comprovar està sent impossibilitada.
Haig d'idear-me una estratègia per sortir de l'avorriment. Aquest és molt tens i desagradable, degut a molts diversos factors que aquí a la societat occidental coneixem bé, si més no per instint artificial.
No vull fer massa soroll, doncs odio les persones i despertaria els veïns, que sempre són delicats, però no a l'hora de trinxar carn.
Haig de provocar un escàndol sense fer pactes amb ningú ni ser detingut. Robar un cotxe de la policia seria una tonteria. Vull desfer-me de la raça humana, de cop i volta o a poc a poc, m'és indiferent. Per motius específics que no especificaré. Després vull fer una truita amb el planeta. Sóc capaç d'arriscar la vida per aconseguir mitjans. Potser si entrés en cercles polítics, que no és tant difícil, en podria tramar alguna de bona. Per sacrificar la humanitat d'una manera divertida podria enganyar a tothom des del meu lloc al poder.
Em sento impotent. Sóc massa ambiciós. No puc fer mai res del que em proposo.

Quatre astronautes s'asfixien. Els forats negres estan vius. Déu existeix. Ara si que podem dir que la realitat és crua, ara que s'enfonsen en oceans contaminats les esperances de tants Homo Sapiens Mutantus. Des que el romanticisme és una parella asseguda en un banc amb una farola al costat, edificis al darrere i la lluna al cel, no n'encertem ni una. Arriba, a la fi, la fi. No és un apocalipsi com el que esperem, és molt pitjor: potser és la gran venjança; contra nosaltres, és clar, els "innocents".


Sergi, una matinada aburrida del mes d'agost.

Comentaris

  • Romanticisme marca S.E.B?[Ofensiu]
    angie | 13-09-2006

    Crítica des del jo més rebel. En destaco dos paràgrafs:

    "No vull fer massa soroll, doncs odio les persones i despertaria els veïns, que sempre són delicats, però no a l'hora de trinxar carn"

    Boníssim!

    I l'altra és la mateixa que et destaquen aquí sota...

    Provocar un escàndol sense fer pactes és part de la tasca de l'escriptor, no creus?.

    L'avorriment és un gran pou de romanticisme nu : un ensurt enmig de l'asfalt mentre una dona penja la roba al balcó, un paleta parlant pel mòbil mentre una noia es puja discretament les mitges.. fins i tot un text com aquest, on el romanço s'amaga rere la incertesa d'uns mots dibuixats a badalls...

    petons

    angie

  • trist...[Ofensiu]
    Cau de lluna | 22-08-2006

    ...i de tot el que he llegit el que m'ha semblat millor pq és el pijor, pq és la més crua veritat, ha sigut aquesta frase "des que el romanticisme és una parella asseguda en un banc amb una farola al costat, edificis al darrere i la lluna al cel, no n'encertem ni una". Tan cert que fa mal. Jo crec que canviarem el món!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: