Cercador


Llista categories

Aquell temps d'amor

Un relat de: ITACA

Aquella veu que pensava i parlava
Sentint que l'amor sempre era present,
Aquell cos que difuminava el recorregut
D'aquell somriure que cridava als estels una nit mes,
I allà els sentiments tornaven a brillar,
Sota aquell cel que lluitava per no veure el sol.
Petjades de joventut marcaven aquell temps
On una rialla alegre i sincera s'apoderava
De la seva veu emocionada,
I de nou el sol tornava a ballar en els seus ulls,
I ell la mirava amb els ulls enamorats,
La tornava a mirar i veia les llàgrimes
Caigudes pel temps que no viurien junts.



Comentaris

Afegir comentari
  • -[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 21-08-2005

    Hola Itaca!Feia moOolt de temps que no llegia res teu i nose me'n an entrat ganes jeje. Aquest text m'ha encantat, sobretot el final quan dius que ja no viuran res més junts m'has fet recordar que jo també vaig viure això i pff m'ha agradat recordar. Un petó.

  • Molt bé![Ofensiu]
    Sol_ixent | 21-08-2005 | Valoració: 8

    Has parlat d'amor de manera tendra, sense caure en cursileries! Molt bé, et felicito!

  • Molt maco![Ofensiu]
    NoKia | 08-08-2005 | Valoració: 10

    Simplement és genial! M'ha agradat molt! Potser també és perquè jo també m'hi he sentit una mica identificada... Però està molt bé! M'agrada molt! Vaig a llegir-te alguna coseta més! Un petó mol fort!
    NoKia

  • AQUEST TEMPS D'AMOR[Ofensiu]
    somriure | 26-07-2005 | Valoració: 10

    No sé perque ,pero en sento molt identificada, me ha emocionat molt el teu relat,potser perque tb estigui enamorada i hagi notat tb les llàgrimes de les que parles i el sol ballant als meus ulls, m'encanta com pots expressar-ho en tant poques i tant precises paraulesssssss jajajaajjaj.
    En definitiva estic emocionada, i gracies per tota la teva sensibilitat i per compatir-la amb nosaltres.
    Un peto molt fort.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits
Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.






Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >