Animal

Sempre he mirat als costats més solitaris del meu entorn. Sempre he cregut en la bondat de la gent. Recordo que feia fred, no us equivoqueu, era estiu, però el lloc on hem trobava estava impregnat per una frescor animal latent. L'olor era fètida, era tan pudent que la sentia dintre del meu cos, però a la vegada, no hem provocava nàusees, ni vòmits, ni mal de cap.

Vaig sentir els meus pantalons mullats. Potser m'havia pixat, tenia aquella estranya costum a les nits, just després de quedar-me adormida. Potser estava somiant. Pot ser no...

La meva germana estava al meu costat. Tenia una ferida al cap. La vaig començar a moure, la vaig cridar, i de cop i volta començar a despertar.

No hem mirava, potser era la foscor la que no li deixava veure. Es va moure cap a una de les cantonades d'aquella sala gelada, i en moment, va començar a cridar davant un conjunt de roba buida i bruta. La vaig intentar calmar, però no hem mirava.

De cop i volta, la foscor es va aïllar, i va deixar pas a una llum cegadora. La carn penjava de les parets, els porcs morts hem miraven des dels seus penjadors amb uns ulls que en algun moment va mostrar un seguici de vida.

La llum va presentar-me'l, no... no era Déu, ni el diable. Només era un animal que havia après a caminar a dues potes.

La seva cara estava tapada. Tenia una mascara feta de plàstic brut, que deixava entreveure la carn dels seus pòmuls. Es va apropar cap a la meva germana.

- Juguem bonica.

La va agafar del coll, i va començar a petonejar-la.
Va ser en el moment que la meva germana va començar a cridar, que ell es va treure els pantalons.

Un porc pensajaba sobre el seu cap. Un porc que hem mirava, i en un sospir hem va somriure.
Vaig extreure la pinça metàl·lica del penjador, i en un sospir, el porc va caure sobre el cap de l'animal.

L'animal embenat es movia adolorit per terra.
La meva germana va sortir de la sala.
I abans de marxar, va mirar a la foscor.

-Marxa.
-T'estimo.
-M'estimaves.

I en un reflex la porta es va tancar rere seu.

Vaig donar-me la volta.
No necessitava la foscor perquè aquell animal hem veies.
Espantat i confús va mirar sencera.
I en un mig somriure li vaig dir.

-Juguem Bonic.

Aquella... va ser l'única nit que no hem vaig pixar a sobre.