Catalans al poder

Un relat de: dragaroja

L'Antonieta es pren tranquil·lament un cafè. Quan de sobte la destorba un truc a la porta. Agafa el bastó i se'n va a obrir. La sorprenen dos homes vestits de verd apuntant-la amb una escopeta.
-Buenos días señora.
- Quanta dies, dieu?
- Venimos pa' matarlos.
-Ah, guaitin si tomben a l'esquerra veuran un lletrero que hi posa "zona de caça". Aquests dies hi volten molts ocellots.
- No señora, a usted y a su marido, no hablamos de pájaros. Venimos…
- Verge Maria, què veneu? Espero que no siguin enciclopèdies que encara estem pagant les de l'any passat. D'on són vostès?
-De la Fuerzas Armadas, venimos a aniquilar a todos los catalanes, porque el Estatut ha superado las leyes de la Constitución.
- Què ha dit bon home? És que encara no domino gaire bé el castellà. Només he entès la paraula Estatut, però ben bé no sé què és.
-Está su marido?
- De fet no és el meu marit, som parella de fet. M'ha quedat bé la frase, no troben?
L'Antonieta tomba el cap i diu:
- Josepet!!Uns venedors d'enciclopèdia sobre la caça de pàjarus et demanen!
L'Antonieta es torna a girar cap els homes i afegeix:
- Em sap greu senyors. No volem cap enciclopèdia.
- Ya le hemos dicho que no vendemos nada.
-Ah, ara ho entenc tot.- se'n va cap a la cuina i torna amb un pot de llenties.- Amb això en tindran prou per dos o tres àpats.
- ¡No queremos lentejas!
- Mirin no abusin de la meva persona, no tinc res més. Apa, vagin amb Déu.
L'Antonieta els hi tanca la porta als nassos. Se sent en Josepet que crida.
-Qui era?
- Uns militars que venien a matar-nos, llàstima que cada cop són més ineptes. Ja són els cinquens que vénen!


Comentaris

  • ja tens raó[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-01-2009

    són realment uns ineptes, però els haurem d'aguantar unes quantes decades més, si no fos que una falla telúrica ens separa de la peninsula...

    Una abraçada.

    Ferran

  • jejeje...[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 27-05-2006 | Valoració: 10

    mol bona... si senyora...
    Em trec el barret!

    No t'aturis


    Juseph


  • Molt bo[Ofensiu]
    bdjer | 02-03-2006 | Valoració: 10

    Boníssim, i res més, ja saps què en penso de com escrius ;)

    Un petó!

  • Enús | 30-01-2006

    hehehehe molt bon relat, no se si em fa riure el teu relat com si fos un acudit o bé per la descripció dels soldats espanyols tant precisa hehehe

  • Catalans![Ofensiu]
    dragaroja | 11-01-2006

    Sincerament...no entenc massa de política ni res d'això però és que aquestes declaracions em van impactar molt perquè semblava que ens vindrien a matar i mira....He escrit aquest relat amb l'únic motiu de fer ressò de que això no pot continuar així. No ens poden continuar trepitjant!!!!

    Apa.....Visca Catalunya!

  • juasssssssss[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 11-01-2006

    jajajaj, una mica d'humor a l'assumpte va bé...
    felicitats!!!!
    Sílvia
    Salut i revolta!

  • Dius...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-01-2006 | Valoració: 10

    ...en la teva biografia que somies ser escriptora, no somiis més ja ho ets! Està molt bé el relat i es una pena que l'hagis de escriure doncs crec que els catalans no ens ho mereixem.

  • Bona, aquesta!![Ofensiu]
    Yáiza | 11-01-2006

    M'ha agradat de llegir, molt ben pensat, i com ja t'han dit, tan de bo fossin només així d'ineptes, però és que encara ho són més, i és això, disparen abans de preguntar. Ens entendran algún dia?!

  • molt bo,[Ofensiu]
    peres | 11-01-2006

    molt divertit, de debò.

    Però... Tant de bo que fos veritat, és a dir, que quan vinguessin a buscar-nos, fossin tan idiotes com aquests. El problema és que aquesta "mena" de gent normalment primer disparen i després pregunten.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

35344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.