La promesa...

Un relat de: dragaroja

Ja està, s'ha acabat tot, potser sembla fàcil d'escriure, però tots els sentiments que se'm remouen dins meu són impossibles d'exterioritzar en unes quantes combinacions de lletres.

Ja està, s'ha acabat, res més, ja està tot, ho puc donar tot per perdut, tantes nits desperta perquè ara se les endugui el vent. Tantes llàgrimes vessades perquè ara se les emporti el riu i l'aigua que arrossega la meva malenconia.

Ja està, tot ha arribat al destí final. El vaixell ja ha amarrat, el sol ja s'ha post, el meu cor ja no t'espera. Els meus braços ja no t'anhelen. I jo... mentiria si digués que m'he rendit. Però sé que ho he de fer.

Per tot això i per molt més , compliré la promesa Helena.

Comentaris

  • Espero...[Ofensiu]
    bdjer | 28-11-2005 | Valoració: 10

    ...que aquest cop les dues aconsseguim complir la promesa (ja sé que tu la vas complir, ja xD) i potser sense aquest pes que ens destrossa a poc a poc el cor aconsseguim ser una mica menys infelices. I bé, suposo que això d'escriure tan bé també deu ser una dosi d'autoestima adicional :P

    Molts petonssss

    Bdjer

    PD: Ho sento, ja sé que em podria haver currat més el comentari, però és el que té l'estres escolar u_u... jajajaj (x cert as d retuka allo d lestressss)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

35320 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.