Uns quants consells

L'agonia de les paraules que estic escrivint només la sento jo. No pots ni intentar percebre una mil·lèsima part del que brolla dins meu. Tan sols puc dir-te uns mísers mots. No permetis que t'arrosseguin fins la costa, quan tot just en surtis. No permetis que t'esclafin les idees, ni que et trepitgin el dur amor que no pots abandonar i pel qual seguiràs lluitant des de l'alba fins que els últims rajos de Sol t'acaronin les parpelles. No deixis que destrossin els teus somnis, que malmetin les teves promeses, que trenquin les cadenes que et lliguen. Que no t'arrenquin les arrels que necessites per continuar endavant, els únics motius als quals confies la teva felicitat. No, si et plau, no vull que desapareixin les teves ganes de continuar el llarg viatge que et durà fins el que tant has desitjat.
No deixis que mai ningú m'aparti de tu.
Atentament, la vida