I tu, a què li tens por?

Un relat de: dragaroja

La por, potser un dels sentiments mes difícils de descriure, potser un dels sentiments que varia constantment. Por, és el que vaig sentir aquella nit, tota jo estava esgarrifada, no sabia per on anava. Era de nit, fosc, molt fosc, les estrelles em miraven penetrants i jo, jo només caminava pels obscurs carrers que tants cops m'havia recorregut. Els carrers apagats i estrets dels que em sabia la posició de cada finestra. Por, un soroll em provocà un bot al cor, vaig trontollar, un aire fred em colpejava l'esquena, una ràfega cada cop més insistent. El soroll d'uns passos, potser només era la meva imaginació, però s'accentuaven més a mida que s'esvaïen els segons. Girar-me era una acció que ja no considerava, sabia que darrere hi havia quelcom que no desitjo veure mai. La meva opció fou caminar, accelerar el pas, caminar depressa, córrer, em queien llàgrimes de por, volia cridar volia mirar qui m'estava empaitant, qui sap si només era un què. No em podia deturar, sabia que si ho feia ja no tornaria a obrir els ulls mai més, sabia que si ho feia tot s'esvairia com ho havien fet tantes coses a la meva vida, tantes persones que se'm han escapat, tanta gent a la que he perseguit i ha fugit. Tanta gent que m'ha perseguit i he esquivat. Tanta gent que hagués desitjat que es parés mentre jo els seguia demanant-los un minut més. Tants records que se'n van, que la meva memòria no aconsegueix recordar....Corria, sense un destí definit, les cames se'm cansaven, no podia parar, no , ara no. Continuaré corrent, corrent....fins que algun dia, la mort m'atrapi.

Encara que no hi siguis, mai t'oblidaré

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

76 Comentaris

37251 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.