La cançó

Un relat de: dragaroja

Escoltant la cançó que tan ens agradava, recordo quan tu i jo estàvem junts. Mirant-nos els dos fixament, veia els teus ulls verds que em recordaven tan a aquell dia….Quan tu i jo parlàvem damunt l'herba fresca acabada de regar en ple agost. L'agost d'aquell estiu que tan anhelo, quan tu i jo ballàvem per la nit, deixàvem que la música s'apoderés dels nostres cossos joves, disposats a aguantar fins a trenc d'alba. Quan sortia el Sol, aquell Sol que tant havíem observat pondre's, tu i jo, estirats a la platja. La platja en la que tu i jo ens havíem banyat tants cops, l'aigua salada ens feia riure i desaparèixer en l'horitzó, ens feia nedar fins a destrossar-nos, igual que ens destrossava haver-nos de separar per tornar a casa.
Escoltant aquella cançó amb la que ens vam enamorar, amb la que ens vam fer el primet petó, escoltant els meus sospirs ofegats pel plor de la ràbia.
Escoltant la cançó que ens va separar, només una cançó em transmet tot de sentiments inimaginables.
I ara, em preguntes què és l'art?

Comentaris

  • Les cançons ens parlen...[Ofensiu]
    kispar fidu | 15-11-2005

    ens fan recordar, ens fan sentir, ens fan somiar...

    Un munt de records preciosos: la platja, el nedar junts. Els balls, converses sobre l'herba humida... uns ulls verds... els seus ulls...

    Pots estar contenta de tenir tots aquests records i d'haver viscut tot això al seu costat! La separació fa mal... però cal seguir avançant, segur que reviuràs similars situacions amb algú altre! ;)

    Apa! que vagi bé!
    Gemm@

  • RainBow_CoLouRs | 15-11-2005 | Valoració: 10

    Jo també tinc una cançó que em recorda tot això.

    Petons :D

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

35328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.