La cançó

Escoltant la cançó que tan ens agradava, recordo quan tu i jo estàvem junts. Mirant-nos els dos fixament, veia els teus ulls verds que em recordaven tan a aquell dia….Quan tu i jo parlàvem damunt l'herba fresca acabada de regar en ple agost. L'agost d'aquell estiu que tan anhelo, quan tu i jo ballàvem per la nit, deixàvem que la música s'apoderés dels nostres cossos joves, disposats a aguantar fins a trenc d'alba. Quan sortia el Sol, aquell Sol que tant havíem observat pondre's, tu i jo, estirats a la platja. La platja en la que tu i jo ens havíem banyat tants cops, l'aigua salada ens feia riure i desaparèixer en l'horitzó, ens feia nedar fins a destrossar-nos, igual que ens destrossava haver-nos de separar per tornar a casa.
Escoltant aquella cançó amb la que ens vam enamorar, amb la que ens vam fer el primet petó, escoltant els meus sospirs ofegats pel plor de la ràbia.
Escoltant la cançó que ens va separar, només una cançó em transmet tot de sentiments inimaginables.
I ara, em preguntes què és l'art?