En què ens hem convertit els humans?

Un relat de: dragaroja

Foc, horror, desesperació. Tota la ciutat sotmesa en un caòtic desastre. Ella mirava per la finestra. Era una dona gran, havia viscut tota la vida a la seva humil llar, no podia fer res més que esperar, no volia marxar ni en tenia cap intenció. El sol es ponia rere el vidres tacats de sang i plors. Els crits llunyans dels infants perduts la destorbaven del seu son etern.
S'aixecà pacientment, recorregué la solitària casa, entrà a la seva biblioteca, estava intacta, tots els llibres al seu prestatge. Repassà amb un cop d'ull els títols i recordà, de sobte, quan era feliç. Trobà el llibre que buscava; Contrapunt. S'assegué a la seva butaca de pell i començà per la primera pàgina. Es preguntava en què ens havíem convertit els humans. Es preguntava, resignada, lamentant tota aquella cadena de seguides injustícies. De sobte, sonà la veu en aquell megàfon, que tant bé coneixien els pocs ciutadans que quedaven. Tenien por d'escoltar-la, obligaven els més petits a tapar-se les orelles.
- El número de víctimes s'ha elevat a 2500 en les últimes dues hores. Dos obusos han caigut sobre la ciutat. El front enemic avança, els avions continuen sobrevolant el territori. Nou informe en mitja hora.
De tan en tan esmentaven el nom dels morts, quan ella sentia el del seu fill se li regirava l'estómac i no podia evitar que se li humitegessin vagament els ulls. Era llavors quan odiava el assassins, quan maleïa els criminals que li havien arrencat el que més s'estimava.
Havia decidit esperar, esperar a que una bomba la destruís o a que un soldat l'afusellés. Lluitar? Per què? Per qui? Tenia por, se sentia sola, volia escapar.
S'aixecà novament i, com de costum, es dirigí al piano. Acaricià llargament les notes sense ser capaç de treure'n cap so. Un do trencà el silenci, seguit d'un infinit de notes més, interpretà un intens nocturn, cada compàs se li clavava al cor, el sentia més vivament que mai. A cada pentagrama recordava més fermament el seu fill, aquells somriures, aquelles mirades de complicitat. Trobava a faltar llevar-lo cada dia, entrar a la nit de puntetes i observar-lo dormint, respirant profundament. Se li accelerava el cor, estava a punt d'acabar, la melodia la feia vibrar. Sentia els avions controlant-la, cada cop que es detenien pensava, "ara em toca a mi".
La nota final, un lleu somriure, una gran explosió.
- Avancem la informació un quart d'hora a causa de la gran bomba que han llençat fa escassos minuts. No tenim el número de víctimes. Ja estem en condicions de dir que el que havia començat com una simple baralla entre dos presidents s'ha convertit en la 3a Guerra Mundial.

Nota: Inici de la Guerra, 2 de maig de 2025.
Casus belli: El president dels Estats Units no rep el suposat correu electrònic d'alta urgència que el president de la Xina jura haver-li enviat. Un simple ordinador ha desembocat el final. En què ens hem convertit? Encara som els animals que raonem que érem abans? No, ningú que raoni pot afrontar un fet amb tanta fredor.

Comentaris

  • Eis noieta!!![Ofensiu]
    Gorwilya | 22-01-2006 | Valoració: 9

    Feia temps que no et comentava, i ara he vist que has enviat aquest relat pel concurs. Et desitjo molta sort! M'ha agradat, l'he trobat encertant i amb un final contundent. Ja que fins el final no saps ben bé què està passant, ni què hi tenen a veure les tecnologies. Un tema molt encertat!

    Continua escrivint!!

    Petons wapa!!

    Gorwilya

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

35340 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.