Amunt i ben lluny

Un relat de: Magda Garcia

Sortí de casa per distreure’s ara que el silenci regnant l’aclaparava.

Caminà fins arribar dalt d’aquell pujol.

Es relaxà i s’assegué.

Tot descansant i badant, mirà cap al cel.

Quina meravella, pensà!

Seguí amb la mirada aquell núvol allargat amb textura de cotó fluix.

Mantingué la mirada fixa, fixa, fixa, per no perdre’l de vista i no confondre’l amb d’altres.

I el veié anar canviant de forma i de color, impulsat per una ràfega de vent espectacular que l’empenyia rere seu.

Es movia amb una rapidesa que el deixà bocabadat fins esdevenir un puntet llunyà i quasi imperceptible que es perdé en l’horitzó.

Ell sol, mirant aquell cel blau, rosa, gris, se sentí en una mena d’estat indescriptible.

Únic.

D’aquells que et fan sentir viu i agraït a la vida.

Aquella transformació el fascinà.

I des d’aleshores procurava, quan podia i quan se sentia un pèl melangiós, tornar a aquell indret per admirar el cel i centrar la seva mirada amunt i ben lluny.

Aprofitava el paisatge estel•lar que se li obria en alçar la mirada.

Cercant més núvols que li recordaven als seus fills.

S’havien emancipat, volat i deixat el niu buit.

El reconfortà constatar que les transformacions son pròpies de la natura i que tant el “seus” núvols, com els “seus” fills, no el necessitaven per anar fent via ara que la immensitat de la vida els havia endut a indrets llunyans.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

220 Relats

697 Comentaris

101269 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.