AMOR PLATONIC

El Benet era tan inabastable com les bombolles que de petita amb una cullera pretenia pescar de l'arròs de la mare.
Del dia que em vaig casar amb en Miquel, per mi sols va ser l'amor platònic,que enalteixen els clàssics.
Avui al cementiri he vist el taüt envoltat de parents, amics ,cap llàgrima s'ha escapat dels meus ulls, però el meu cor estava trencat en mil bocins. Part de mi avui s´ha enterrat en el petit nínxol.
Fa més de deu anys que li vaig dir Adéu , els anys que he passat amb en Miquel i he criat la meva filla.
Ell va ser de llavors un veí més del poble, sols ell i jo sabíem el que havíem set l´ un per l'altre. No era sexe, era amor, però hi havia la Marsala, la seva dona i els seus dos fills.
Ahir un accident s´el va emportar lluny.
En Miquel m´ho va dir, em va explicar la desgràcia. Alguna cosa devia endevinar en veure la meva cara, perquè molt seriós em va dir:
- Era ell, el que estimaves, per això el dia abans del casament em vas dir ho deixéssim estar. I jo amb el meu amor et vaig convèncer que no hi havia marxa enrere, pel meu amor digues la veritat Berta!!
- Jo vaig contestar que si, però que mai havia sigut infidel a ell.
- Això també ho sé, em va dir, però ,mai m'has pogut estimar, va dir amb veu trista . --Sols et vas casar amb mi, perquè ell ja ho estava oi?
- Si, li vaig dir , llavors sí que les llàgrimes es vessaven per les meves galtes.
Ell no va dir res, em va mirar amb tristesa o potser era ràbia i va marxar donant un cop de porta.
La meva mare que sabia tota la història, m'ha acompanyat a l'enterrament. En Miquel poques paraules ens hem dit des d'ahir.
Avui al vespre ha marxat al bar i ha tornat molt tard.
Ha entrat al nostre dormitori i m'ha dit una paraula que mai m'havia dit ningú – _BAGASSA!!!. i ho ha dit fort i amb rancor.
-Per això en el nostre festeig mai vas voler fer l'amor, ja el feies amb ell , no és així.?
Jo no he contestat ,però la meva mirada li ha dit.
Les meves llàgrimes i sanglots ho omplien tot .