Amor Fugitiu

Un relat de: Bonhomia

Hi ha quelcom entre els dos:
Potser l'amor s'escapa?
Potser l'amistat s'en va?

T'admiro com a persona,
i en persona et necessito:
tu sola, sense protecció.

Perque és aquesta la que em buida,
em buida el cor gelosament.

No et separis de mi,
saps que si pogués, jo seria sempre al teu costat;
una carícia, un toc d'amor, d'amistat...

Siusplau, no te'n vagis:
Les llàgrimes del meu cor ho supliquen.

Comentaris

  • deus ser molt jove tu...[Ofensiu]
    llu6na6 | 09-01-2006

    no t'ho pregunto, eh? És un pensament que se m'ha escapat...

    Hi ha molta gent que escriu de meravella, però t'agraeixo que em llegeixis i siguis benèvol amb els meus "desvaris".

    Tu també tens els teus, i és bo que els comparteixis Sergi.

    Bos any!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.