AMB MINI I AMB LES CAMES OBERTES

AMB MINI I AMB LES CAMES OBERTES

S'apropava la cita i mai havia estat tan nerviosa. Aquesta vegada volia ser la guanyadora entre les seves contrincants i va voler recórrer a la imaginació per tal de donar la talla.

Com sempre, dubtava de quina roba usar per a l'ocasió i es dirigí a l'estanteria on hi guardava la de la temporada que s'inicià puntualment i que la climatologia ja anuncià de forma premonitòria uns dies ençà.

Estengué damunt d'un taulell tota una col·lecció de jerseis i faldilles, de les quals, predominaven amb notorietat, com sempre era usual en ella, les minifaldilles. Aquesta vegada, intencionadament ja va voler prescindir d'entrada, de qualsevol peça de roba interior. Ni sostenidors, ni calces, ni tampoc mitges, pensà. Total per a què? Si al cap i a la fi no l'ajudarien gens i de pas més aviat li serien un destorb a l'hora d'acudir a l'acte on tenia previst arribar puntualment i pel qual, feia estona que ja s'hi preparava de forma apressurada.

La primera peça a col·locar fou un jersei completament arrapat que deixava entreveure, la prominència d'uns mugronets ben eixerits, i tot just després, en haver decidit obviar les calcetes, li tocà d'anar al seu destí, una exagerada minifaldilla texana de color blau trencat a la pedra. Finalment només li va caldre fer lluir les estabilitzades cames i dubtant de com col·locar-les, determinà que la millor forma seria ben escarranxades però d'una elegància exquisida i digna i d'una feminitat plena que despertessin la libido dels més imaginadors. No cal dir que el maniquí en qüestió, li va lluir com mai hagués pogut preveure i va ser l'objecte de més consideració per part del jurat d'aparadors.