Alícia Sense Cadira Que Mascle al país de les Putes Velles

L'Alícia no sabia francès ni fer-lo, i per això havia perdut molts amics e amats. Però com que era espabilada per a altres coses, havia aconseguit una fortuna d'aquelles jo procuro pel meu molí encara que deixi sec el del veí. Havia tingut una nena clavadeta a ella, que només ser parida movia una boca de rap descomunal i mostrava un rostre granític com certes roques que fan de més bon estudiar.

L'Alícia no sabia aquella llengua romànica i per dissimular havia traduït el seu primer cognom a l'idioma que parlava, tot i que poc, que era dona de mots comptats i debatuts, mirant de ser implacable, rotunda, fecunda i robusta. Aquests quatre adjectius seguits li conferien autoritat i no se'ls treuria de sobre en autodefinir-se. I sa filla ja en tenia llavors dessassossegadores.

L'Alícia estava a punt de fer els cinquanta anys. El seu cul demanava un tro com Déu mana per a manar. Mentre escoltava un mantra d'amants popularment famosos i holliwodiencs, va tenir LA IDEA (aquell dia havia menjat prou sanament).

Mentre les putes velles d'aquella contrada dormien i descansaven d'una vida kamasútrica per diners i per subsistència-súplica, l'Alícia va robar-los totes les tangues, sabent que els entristiria molt. Era la única peça de roba que lluïen amb enyor i se les deixaven entre elles un cop rentades i amb una bata tipus Marylin anada a menys passejaven per les zones verdes -que indefectiblement els comportaven imatges de temps tòrrids i xafogosos amb els cossos esplendorosos per amortitzar-, prenien rooibos i cuuabos i piiuebos i somreien fent pinya en aquell tram de la vida de descans guanyat.

L'Alícia els va prometre tangues nous de disseny Putes Pàmfiles i moltes d'elles, incultes i de tarannà confiat, ho van trobar més que amable i detallista. Només a canvi d'uns vots per passar a ser Alícia Amb Cadira. El Que Mascle no el canviaria, que aquell cognom també traduït d'una altra llengua romànica li conferia un aire imposaire de gènere de supremacia i àdhuc s'imaginava hermafrodita amb cony i collons. I anar duent al món mini-alices mini-alicetes mini-alisones. Crear un imperi.

L'Alícia, per arrodonir la consecució de l'estat suprem, va repartit magdalenes industrials fetes amb material qüestionable. Total, si eren un grapat de velles xaruques ruques i putes!


Sort que l'univers té tocs necessaris.
Aquelles dones van morir totes. Un component de les pastes, els ous de pseudo-estruç, no havien estat passats per aigua, perillosíssim i imperdonabilíssim.
Totes al sot, munió traspassaire.

I l'Alícia va quedar fotuda fotuda. La seva filla tenia gana i havia de bullir-li els tangues amb les sigles de Putes Pàmfiles, que l'engargossaven i quasi es mor.

I per posar paranys, per anys que s'esperés, no tindria res més.