Alcohol, narco i putes

-Para ja! Jo no tinc la culpa de que et fotin fora de tots els treballs!
-Sí que la tens!
-Ah, sí? I d'on surt?
-De la teva ànima depredadora, que no em deixa viure!
-Doncs ja et podries morir!
La Natàlia agafa l'ampolla de vodka i en beu directament.
-Mira, d'alcohòlics ho som els dos!
-I sort que no hi ha un tercer! Sinó ja l'haguessis tirat per la finestra!
-I què?
-Doncs això! Que no t'importa res!
-Espera... aquesta ampolla de vodka la vaig comprar jo!
-Doncs ara et fots!
-Me'n vaig de putes!
-Ah, sí? I com els hi pagaràs?
-Em coneixen!
-Per mi com si et folles una princesa! O potser t'has pensat que et necessito?
-Jo tampoc et necessito a tu.
En Jaume es posa la jaqueta i se'n va.
Caminant pel carrer, es mira els aparadors de les tendes com si fos ric. En realitat fa temps que vol muntar el seu propi negoci. Encara que l'alcohol el té una mica depravat, mai ha tingut problemes amb cap altra merda. Vol passar cavall. Pensa que, vista la situació, li seria igual anar a la presó. Entra en una llibreria i comença a treure el nas per algunes prestatgeries. Ha trobat el que vol. "Amb el rostre esquinçat", de Manuel Castaño, un autor ecuatorià que li agrada molt. Per sort encara li queden diners a la butxaca i també al banc.
-Vull aquest.
-Set euros.
Surt de la llibreria i se'n va cap al barri de Bones Aigües; allà tot són putes i traficants. Ha d'agafar el metro i caminar uns vint minuts. Vol parlar amb en Miquel...

...-Ei, Miquel... amb la meva dona em sembla que ho hem deixat definitivament.
-I a mi per què m'ho expliques? Què vols?
-Mira... em mantenia ella, i jo haig d'aconseguir pasta. Em vull fotre en el negoci del cavall. T'ho dic seriosament.
-D'acord, però així tu i jo a partir d'ara haurem de parlar així, seriosament. Et puc dir que últimament no he tingut problemes, però no m'ocuparé dels teus...
-No, no. Jo a això no m'hi enganxo.
-Però n'hi pot haver d'altres, de problemes.
-Tot responsabilitat meva.
D'aquesta manera en Jaume va aconseguir tancar el primer pacte amb en Miquel, i al cap de dues nits ja era a un prostíbul llegint una revista de cinema i esperant...

...-Vull la Teresa.
-Està ocupada, però si vols et reservo la següent hora, això sí, en cas que el client no s'hi vulgui estar més...
-Doncs la Jennifer.
-D'acord. Ara la crido. T'esperes un moment?
Al cap de dos minuts va aparèixer la Jennifer. En Jaume hagués preferit la Teresa, perque ell només hi parlava, amb les putes, i la Teresa li semblava realment interessant per parlar de llegendes urbanes, però la Jennifer no era gens tonta, encara que potser una mica delicada per a les converses amb en Jaume. Quan van entrar a l'habitació, s'ho van treure tot i es van posar a la dutxa. A en Jaume li agradava mentenir converses sense la roba posada.
-Veig que t'has engreixat més.
-Als cinquanta anys, a mi això no m'importa. I la teva companya Teresa té un bon tipus encara que tingui força panxa...
-Doncs jo segueixo una dieta. La trenco poques vegades.
-Tu mateixa. Però a mi em sembla que això no és tan important.
Li va explicar el que li havia passat amb la seva dona i tot el demés. Llavors la Jennifer li va demanar cavall.
-Però tu no l'has provat, encara que no et diré que no, és clar...

...I així en Jaume va aguantar tres anys, fins que li van fotre una pallissa i va acabar amb cadira de rodes i a la presó. Però volia obrir-se camí, i el cert és que ho va aconseguir. Ara, durant els permisos va a treballar per una associació benèfica, i ha deixat l'alcohol. Però de la Natàlia no n'ha tornat a saber res més. La recorda i l'enyora, però mai s'atrevirà a buscar-la. ...