Al voltant de l'escriure

Un relat de: Joan G. Pons
Quan hom escriu, sempre en algun moment es planteja si em llegiran. No és qüestió de quantitat, és tant sols endevinar o intuir si “em llegiran”.

I tampoc penso en el reclam de “text premiat”. Té importància, però dolçament ho margino.

Valoro la comunicació de la persona que escriu i ofereix i aquesta reflexió m’ha suggerit fer una comparació.

Escriure és com el pagès que llença les llavors a la terra, tot esperant una resposta. La resposta, a nivell de l’escriptor, és que t’assabentes de que t’han llegit. La collita !

Però hi ha una diferència. Pel pagès és quantitat, i qualitat també. Pel que escriu és qualitat, sobretot..

Rebre un comentari, sols un comentari, d’una persona que ha llegit, crea, desvetlla, una relació de comunicació, molt gratificant. Una sensació especial.

El factor “desconegut” del qui llegeix és també tota una provocació positiva. Quan hom escriu comparteix amb els altres, sense identificació, unes vivències, unes històries, unes opinions, unes sensacions, on el fil de la comunicació és precisament la receptivitat humana no identificada.

Escriure és oferir quelcom als altres, ben cuinat, tot desitjant que agradi.

No hi ha immediatesa. Hi ha un temps d’espera que el que escriu sap apreciar i valorar.

M’encanta aquesta relació inicialment anònima i posteriorment, a vegades, identificada, en la llunyania entre el que llegeix i el que escriu.


Comentaris

  • Sempre positiu.[Ofensiu]
    CarmenS.M | 07-01-2012 | Valoració: 10

    Diferents aspectes pel que escriu,
    Extreure,compartir, coses que ningú vol dir.
    No hi ha pas cap premi, diferents maneres de dir.
    Bon escrit.

  • qualificant[Ofensiu]
    garrigues | 26-10-2011 | Valoració: 10

    Quanta raó tens. Qualitat, sí. I ara em ve a la memòria aquells dirigent socialista que parlava del "vot de qualitat".
    A le Garrigues diem que "caga més un bou que cent orenetes". I a que no sabeu el què respon l'altre pàges?

    Els pagesos, pobres pagesos. Sempre ho hem de pagar els pagesos: "Però hi ha una diferència. Pel pagès és quantitat, i qualitat també."
    En què quedem?

    "Pel que escriu és qualitat, sobretot."
    Els que escriviu sou gent de qualitat. Cert pel damunt de tot cart.

  • La Recepcio[Ofensiu]
    Onofre | 21-10-2011 | Valoració: 10

    Benvolgut Joan 07 (G.Pons)
    El tema del que parleu te un nom precis: La Recepcio.
    A la Sorbona (Paris) en fan un Master de tant en tant.
    Efectivament, tractar de la recepció de l'obra d'un escriptor o d'un escrit en particular tracta de la quantitat i de la qualitat.
    La qüestió del que és més important està encara per dilucidar.
    És o fou primer l'ou o la gallina?

  • sembrant amb tinta[Ofensiu]
    Urepel | 21-10-2011

    Rebre un comentari per una cosa que escrius és tant com rebre un "confio en tu" en el moment en que alliberes els fantasmes interiors. Tant important com la llum del sol que obre els pètals de les flors a diari o el combustible que no permet que l'ànima s'ensorri quan surt sola.
    I fins el pagès amb millor voluntat i millors llavors s'acabarà rendint sembrant diàriament en la terra erma.
    - mercès pel comentari -

  • Es llegeix, es llegeix . ..[Ofensiu]

    Certament només podem pensar que ens llegeixen. Per part meva, jo llegeixo. Ara per ara, la meva disponibilitat de temps lliure és limitada i això fa que prioritzi les meves activitats.
    Disposo el temps per llegir, menys en disposo per escriure. No és que no escrigui. La inspiració és boja i ve quan ve.
    El contacte amb el meus autors preferits no el vull perdre i no el perdré si puc evitar-ho, però, ara, de moment només els llegeixo. Ja vindrà el temps d'escriure.

    ¡una abraçada!

  • Limitacions del meu enteniment[Ofensiu]
    Englantina | 19-08-2011


    El problema de comentar els altres escrits, en el meu cas, és la meva ignorància. No en sé: de vegades no estic segura d'haver entès un escrit, i em sap greu, perquè segurament és una mancança meva. Potser no tinc la ment prou atenta, o els meus ulls només veuen paraules i no saben veure el que s’amaga darrera de qui les escriu.
    I si m’equivoco? I si el que penso que l’escriptor vol dir no té res a veure amb el que jo he captat? La meva realitat és tan diferent a la de qualsevol altre, que potser no veiem en el mateix pla. I això pot passar a tothom. I jo em sentiria tan malament, d’ofendre algú per no haver-lo entès....
    Però reconec que és agradable que et comentin, que et sàpigues escoltat (o llegit). Jo escric com a entreteniment, per treure’m cabòries del cap i expressar sentiments a través de les paraules d’un personatge. Tan de bo sabés escriure poesia, però no en sé. I això que el meu pare és un gran poeta! Em temo que no m’ha passat els seus gens poètics...
    Els teus relats destil·len sinceritat i sentiments. Gràcies per compartir-los.

  • EScriure[Ofensiu]
    Narcis08 | 13-08-2011 | Valoració: 10

    és ser amb paraules i tinta. Per a mi ha estat la salvació, la frontera entre saltar al buit i saber que encara hi sóc.
    Gràcies.

  • Doncs és el que jo he sentit[Ofensiu]
    T. Cargol | 13-08-2011

    quan m'has comentat: una sorpresa agradable, plaent,...Gràcies.
    T.Cargol

  • M'has "escrit" el pensament...[Ofensiu]
    Sigrid | 04-08-2011

    Em sembla que soc de les últimes incorporacions a RC, però m'has "escrit" realment el pensament.
    En el meu cas, no m'havia atrevit a ensenyar-li a ningú el que escrivia, ja que fa molts anys que ho faig d'amagat dels que m'envolten, per por que "les llavors no creixin adequadament". Fins que una bona persona em va parlar de vosaltres i em va acompanyar a "sembrar i tenir paciència" per veure sortir els fruits.

  • Una gran manera de veure-ho, de dir-ho i escriure-ho[Ofensiu]
    Marc Freixas | 03-08-2011

    Crec sincerament que és així, ja que quan algú descobreix un autor que li crida l'atenció, doncs és a base de paciència i de llegir-lo forces vegades que t'acaba agradant més o menys... és això!!

    Ja diuen que "un bon escriptor és aquell que no té por d'escriure tot allò que pensa"

    Una forta abraçada ben literària... i real!!

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    Núria Niubó | 01-08-2011

    Sovint escrivim relats pel gust d'evocar sentiments i emocions, alguns d'ells desitgem compartir-los i és en aquest fantàstic espai on trobem la gratificació d'un breu comentari d'alguns dels nostres companys i tens molta raó Joan, ens plau, en fa sentir bé saber que les nostres senzilles contribucions a RC poden fer passar una bona estona als companys.

    És bo de tant en tant fer-nos reflexions i plantejar-nos el perquè. És també cert que a cada etapa de la vida anem valorant de diferent manera les nostres afeccions.

    Una abraçada de complicitat.
    Núria

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    elenam | 01-08-2011 | Valoració: 10


    Estic molt dacord amb el que dius, sempre hi ha en l'escriptor unes ganes de que el llegeixin , sempre esperan la resposta dels altres i buscant la seva aprovació.
    Hi ha un fil invisible que ens uneix a tots nosaltres i sense veuren's tenim molt en comú i molt a dir-nos, és tot un misteri, un misteri que a mi em fascina.
    Fins aviat!!!
    abraçades

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: