Al cel de Crasth

L'endemà la Lacta estava profundament commoguda d'haver descobert els Sotorms Primigenis que, d'alguna manera, eren avantpassats seus. Havíem de trobar-nos amb Üshr, qui ens havia rebut al planeta Crasth, i mentre esperàvem Lacta va desitjar saber com hi havien arribat els Primigenis. Aleshores va aparèixer una representació tridimensional.

En primer pla la superfície d'un món desconegut que estava sent transformat lentament, durant el que semblaven anys, per uns éssers alienígenes que modificaven uns altres semblants als Primigenis. Llavors aquests darrers enviaven un clam de socors per tota la galàxia. I després unes naus esfèriques gairebé invisibles, a sobre d'un desert, recollien uns quants centenars de supervivents. Quan va arribar Üshr ens va explicar que els havien rescatat i dut a Crasth feia uns deu mil anys, però la majoria havien estat convertits en Sotorms Vulgars pels éssers que va anomenar Dims. Dirigint-se a Lacta va afegir: però tu representes una reversió del procés, tot i la teva aparença Vulgar, t'assembles als Primigenis, és per això que us vam atraure; però ara hem de fer un petit viatge.

Ens va dur fins al que semblava un aeroport, fet que em va estranyar perquè no havia vist volar cap aparell en aquell món. No hi havia gaire moviment i, sortint de l'edifici per on hi havíem accedit, vam caminar per una mena de pista d'enlairament. De seguida, en acostar-nos-hi, va aparèixer una nau com les que apareixien a la representació però molt més petita. A l'interior hi havia una única estança plena de butaques que s'adaptaven a la fisiologia de cadascú i res més. Üshr ens va dir que anàvem a Ralaan, la gran lluna que senyorejava el cel de Crasth. El viatge va durar una hora i no va semblar que ens moguéssim en cap moment, segons ens va explicar érem com en una bombolla que ens aïllava i protegia. Poc abans d'arribar la nau es va fer transparent i vam poder veure com ens acostàvem a un mar de color turquesa que semblava ocupar tota la lluna.