Cercador
AIGUA DE MAR
Un relat de: Rosa Gubau- Compartir:
Amb tu volia parlar estimada i formosa aigua de mar,
que envoltes el planeta terra
donant-li vida sense descans.
A vegades agitada, a vegades calmada,
però sempre sanadora i reconfortant.
Oh bella aigua de mar ,
que a la teva profunditat custòdies tots els essers vius
sense cap objecció , i ens regales als humans
les teves virtuts i exquisideses absents de tota reprovació.
Oh, pacient aigua de mar , la teva bellesa és irrefutable,
on els rius conflueixen i llueixen els penya-segats.
T’hem lligat gruixudes cadenes i t’hem volgut empresonar,
volent ser els amos i senyors de la teva immensitat.
Una lluita perduda des del nostre insaciable egoisme inflat.
Els peixos ploren, les algues i els corals......
Que amb molta tristesa ,empatitzo amb els seus plors i clams.
Oh genuïna i sorprenent aigua de mar,
des del meu amor , respecte i agraïment més profund cap a tu,
tan sols desitjo que algun dia ens puguis perdonar ,
i que amb el teu poder i sensibilitat innats ,
recuperis tot el que t’hem robat.
Rosa Gubau
Comentaris
-
El mar[Ofensiu]Prou bé | 30-05-2022
És tan intens el meu amor a la mar que m'ha emocionat el teu poema on em sento reflectida en sentiments i pensaments. Gràcies.
Amb total cordialitat
PS si et ve de gust busca uns relats meus
"Com cada any amic" i "Adéu amiga"
Són del 06/2021
Crec que poden agradar-tel -
Cor de Mar[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 26-05-2022
El mar o la mar, millor en femení, sempre ha format part de la meva vida com a paisatge pintoresc del meu entorn. Vaig fer de pescador i ara treballo a tocar del seu sorra-moll. Per això llegir el teu poema que evoca de manera delicada l'aigua, em conforta i em duu vents de records i nostàlgia de quan vivia en un vaixell ancorar permanentment en un port pesquer de Cornualla. Sento que darrera el teu poema s'atresora emocions que adesiara traspuen a través del teu cor i que tan magistralment ho plasmes en poemes.
-
Lloança i denuncia [Ofensiu]llpages | 26-05-2022 | Valoració: 10
Un poema reeixit que alhora fa una lloança del recurs cabdal que suposa el mar i, a la vegada, denuncia l'explotació salvatge del mateix per part de l'home, el pitjor dels depredadors. Sembla inimaginable que haguem convertit els oceans en un immens abocador de deixalles i que es notin els efectes nocius en els seus habitants (i de retruc, en nosaltres, valgui com exemple el cas dels microplàstics en els peixos). Potser m'hauria estalviat els "Oh" al començament d'alguns versets, em fa l'efecte que no calen. El vocabulari és ric i entenedor, i el ritme del poema, adient. Bona feina, Rosa!
-
Estan furtant del mar.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 25-05-2022 | Valoració: 10
La crítica es veu llegint cada vers del teu poema, que respecta tota la mar i tots els éssers vius que viuen del mar.
Aigua que no pot perdonar. Molt bona poesia que defens el contingut del mar.
Inqüestionable és aquest relat. Amb una rítmica com si foren les ones del mar.
Gràcies per llegir-me "Passejant per les estacions". M'ha emocionat com m'ho has explicat. Et seguirem llegint.
Fins aviat.
Bona nit.
Cordialment.
l´Autor
74 Relats
1105 Comentaris
41369 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92