Ai Senyor...

Un relat de: Rosa Gubau
AI SENYOR!!!


Mira que fa temps que m’ho diuen això que: Quan et facis gran... ja ho veuràs, no tot són flors i violes, aprofita ara que ets jove, que els anys passen volant... i ves per on, ara resulta que ja he arribat en aquesta tan anomenada etapa. La veritat és que se'm fa un pèl complicat de pair això, em sento jove, el cor m’hi va, però el físic haig de reconèixer que no em respon igual. No es podrien posar d’acord?

Avui m’he despertat contenta i animada per celebrar el meu primer dia de jubilació. Per fi tindré temps per a tot!, i quan m’he volgut incorporar, el primer bon dia me l’han donat les meves lumbars, carai, que coi m’ha passat? Si he dormit com una soca, i penso que ni tan sols m’he bellugat. No passa res, m'hi posaré una bossa de gel, diuen que va bé per la inflamació, una mica de repòs i endavant.
M’espero una estoneta i sembla que això ja comença a millorar.
Surto a fer quatre encàrrecs i quan arribo a l’entrada del forn, sento un dolor al peu esquerre que em comença a donar pel sac, no li dono importància, hauré fet algun mal gest.

No han transcorregut ni cinc minuts, que aquest mal gest s’infla i tot d’una començo a tenir dificultats per caminar, caram, he tingut millors dies, quina maledicció, ja ho diuen, tot s’ajunta, una cosa porta l’altre. Segueixo sent optimista, no em vull preocupar més del compte, sempre m’han enrabiat les persones que es queixen per qualsevol contratemps. Jo soc d'una altra pasta, positiva com cap!. Aniré a casa a poc a poc i descansaré una mica més, mentre arriba la meva parella que li tocarà preparar el dinar.

Ja estic a casa, l’ascensor no funciona, el motor ha fallat i l’estan arreglant, quin remei, pujaré a peu, tant que vaig insistir per viure en un àtic i ara desitjaria haver comprat un baix, incongruències de la vida. Pujo l’escala lentament, i al tercer esglaó, una entrebancada d’allò més ximple, el genoll em fa un catacrac que em deixa de cul a terra i em comença a pujar la mosca al nas. Potser no m’hauria d’haver jubilat...

Arribo a dalt amb penes i treballs, obro la porta, i a pas de tortuga, vaig directa al congelador, i casualitat o no, el gel s’ha acabat, però sempre hi ha alternatives, arreplego totes les bosses de verdures, pèsols, espinacs, mongeta tendra... per col•locar-me a l’esquena, al peu, al genoll i també una al queixal on m’acaben de fer un implant. Quan ho tinc tot preparat, m’adono que em falten mans per subjectar tantes bosses escampades per tot arreu.

Les recol.loco i les lligo com puc amb uns quants draps i un cordill, i m’embolico com un farcellet. Entre lligada i lligada, se’m rebenta la bossa dels pèsols i totes les boletes a prendre pel sac, escampades per terra. Mira que bé, ja tinc gespa artificial. I em dic: Quieta, no et belluguis que encara et tornaràs a fotre de cap. Finalment, aconsegueixo repartir les verduretes sobre el meu cos i apa, a reposar.

Quina fila que faig, semblo una minestra! I encara puc dir que estic de sort, el congelador no s’ha espatllat i el tinc ple de provisions, mai se sap en què ens podem trobar, entre altres coses, ara no m’hauria pogut disfressar. No em queixo, el cert és que amb la calor que fa, estic fresqueta com una rosa.

Sento el soroll d'unes claus, que bé, ja tinc ajuda, el meu company ha arribat. Entra a la sala i de l’ensurt que té quan em veu, trepitja els pèsols, rellisca... i es fot de cap.
Ens mirem als ulls, i li dic : Tranquil, encara ens queden congelats! I sense poder-ho evitar, esclatem amb grans rialles com dos autèntics nans.


Rosa Gubau



Comentaris

  • Ai senyor...[Ofensiu]
    MariaM | 19-10-2022 | Valoració: 10

    Bona manera de celebrar el teu primer dia de jubileu!!
    Malgrat tot, va acabar bé perqué foren capaços de riure.
    Sé molt bé de qué parles.
    M'ha agradat.
    MariaM

  • Xacres...[Ofensiu]

    No sé si aquest relat és un xic autobiogràfic o no..., però tot ell m'ha agradat molt.... Perquè malgrat que a mí encara em falten sis anys per a la jubilació, no m'hi imagino trobar-me en aquesta situació física. Tot i que en aquests anys que em manquen em pot passar de tot!, morir-me?. En el teu relat hi ha la fortuna de que malgrat les xacres de la protagonista, existeix una relació de parella que ajuda molt i força a superar entrebancs i de retruc a compartir-los. Està tan ben narrat que gairebé m'he vist en els lloc on es desenvolupa l'acció. Ja em diràs si aquesta divertida i entranyable història té quelcom d'autobiografica...

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-09-2022 | Valoració: 10

    He tornat a llegir el Relat. Forces reflexions. Enhorabona.
    Gràcies pel teu comentari al Relat Valors Personals. Per mi la Persona té i comparteix dos puntals bàsics :Respecte i Estimació.
    Salutacions cordials.

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-09-2022 | Valoració: 10

    Relat molt descriptiu i que anima a reflexionar.
    Felicitats.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat MOTIVAR.
    Cordialment.

  • xacres!!![Ofensiu]
    Atlantis | 14-09-2022

    Millor prendre les coses amb sentit de l’humor...i així és com ho presentes tu. Divertit el relat i potser massa real. És veritat que abans de fer-te gran i jubilar-te tens moltes expectatives però no comptes que també vindran xacres pròpies de l’edat...que cal trampejar com puguis...Pensava que em demanaves consell de com ho feia jo!!!

    Un relat ben escrit i amb molt bon sentit de l’humor.

    De totes maneres, sé alguna de les nomes d’escriure poesia però no domino massa la prosa, malgrat estic segura que amb les rimes que feies al començament el relat no m’hagués agradat tant.
    Segueix endavant que tens fusta!!!

  • Fresc, divertit i...[Ofensiu]
    llpages | 13-09-2022 | Valoració: 10

    segur que ben realista ! És qüestió de rodatge, això dels canvis de vida. Ara bé, deixar de treballar, per més que costi, és molt més senzill i agradable que posar-s'hi després d'un estiu relaxat. Prefereixo collir pèsols escampats i reposar després, que no pas haver d'enfilar els carrers amb embussos de trànsit cada matí. Una abraçada, Rosa

  • Dies que van passant...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-09-2022 | Valoració: 10

    Un relat entretingut en totes les accions que descrius. Hi ha escenes que m'han fet un somriure. La del "congelador" i la de "la bossa dels pésols", m'han fet una bona simpatia. Bon relat, Rosa.
    I gràcies pel teu comentari al meu relat "Promesos".
    Cordialment.

  • Ai Senyor[Ofensiu]
    Joan Colom | 13-09-2022

    Com que temo que un comentari seriós sortiria de mare i fregaria el pessimisme, agafaré el rave per les fulles de l'humor, amb l'excusa del títol del teu relat:
    Ai Senyor,
    tanta roba i tan poc sabó,
    i tan neta que la volen!

  • Genial[Ofensiu]
    Prou bé | 12-09-2022

    No puc dir altra cosa! Un relat ple de infortunis i que m'ha fet riure i somriure!
    No crec ni desitjo que sigui autobiogràfic!

    Escrit tan bé que fas que "t'hi trobis"!

    Amb total cordialitat

  • Si no fos...[Ofensiu]
    Marina i punt | 12-09-2022

    Quina manera d'encetar la jubilació, amb mal peu, mai més ben dit!
    Fora tota broma, com més gran et fas, més costa assimilar això d'anar fent anys (a mi que no m'havia preocupat mai) sobretot pels ets i uts que van sortint cada cop més. Ànim i segueix amb el teu bon humor!

    Salutacions

    Marina

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

71 Relats

1049 Comentaris

38847 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Soc nascuda a Mataró l'any 1.957. Sempre he estat una persona amb moltes inquietuds, en l'àmbit laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys, tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n una mica, si més no, aprendré de tots vosaltres.