Cercador


Llista categories

ADORNAMENTS EXPLICATS XVIII. - L'ARBUST

Un relat de: Bonhomia
L'ARBUST

Un arbust cau del cel,
entre taronges daurades;
celestials talment com
déus embolcallant
l'almoina dels perdedors.

I perdedors som nosaltres,
sense déus ni dimonis,
junts amb treva o sense,
auscultant el pit
de l'arbust.

EXPLICACIÓ

La primera estrofa és un cant
a la llibertat de religió,
sobretot les petites.
L'almoina dels perdedors
és la brutícia bancària
dels interessos político-empresarials.

La segona és evident,
on auscultem aquests perdedors.

L'arbust, evidentment,
és la mare terra
que ha de ressorgir.

Comentaris

Afegir comentari
  • Podem ser lliures[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-08-2014 | Valoració: 10

    Podem aconseguir moltes més coses de les que som capaços d'imaginar. Fes una llista d'aquestes coses i et quedaràs enrere. M'encanten les poesies amb elements naturals, simbòlics o no. Abraçar l'arbust com abraçar l'alsina de can Llevallol, al costat del pantà de Vallvidrera, indret recomanable. Una abraçada, poeta.

    Aleix

  • un poema excel.lent [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 23-08-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt llegir aquest poema, té un sentit molt profund i és a la vegada la pura realitat de la vida, són els pobres els que xuplen els rics. Un cordial salut de sinceritat i gràcies pel teu comentari al meu poema. Rafael Molero

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515790 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >