Cercador
ADORNAMENTS EXPLICATS XV - VIDA SILVESTRE
Un relat de: BonhomiaVIDA SILVESTRE
Una llimonada,
un servei d'autopista,
de plàstic i música.
Un disc antic,
remasteritzat
dins un nou plàstic.
Un invent,
una reflexió,
atenció.
Requeriment,
compromís,
impossibilitat de realització.
Jo mateix,
un ésser,
númen o objecte.
L'últim professional,
a l'ombra
de la mort,
el seu propi rival.
Humanitat que fa promeses,
humanitat que es rendeix
a les seves pròpies sentències.
Alliberament,
pèrdua, desencant
del presoner.
Un camp verd fosc,
envoltat d'arbres,
a l'abric d'un aire fresc.
Profetes,
escrits refutats,
crítica desmoralitzadora,
avantatges suportats;
tortura de salvatgisme...
per què...
si l'ésser humà és silvestre.
EXPLICACIÓ
Aquí em defineixo a mi mateix
com no vull ser.
Una mica de haikús
que em deixen contemplant
l'oblit,
exceptuant algun vers.
Però a partir de
'L'últim professional...'
faig via natural
cap al món silvestre,
el món arrelat.
Una llimonada,
un servei d'autopista,
de plàstic i música.
Un disc antic,
remasteritzat
dins un nou plàstic.
Un invent,
una reflexió,
atenció.
Requeriment,
compromís,
impossibilitat de realització.
Jo mateix,
un ésser,
númen o objecte.
L'últim professional,
a l'ombra
de la mort,
el seu propi rival.
Humanitat que fa promeses,
humanitat que es rendeix
a les seves pròpies sentències.
Alliberament,
pèrdua, desencant
del presoner.
Un camp verd fosc,
envoltat d'arbres,
a l'abric d'un aire fresc.
Profetes,
escrits refutats,
crítica desmoralitzadora,
avantatges suportats;
tortura de salvatgisme...
per què...
si l'ésser humà és silvestre.
EXPLICACIÓ
Aquí em defineixo a mi mateix
com no vull ser.
Una mica de haikús
que em deixen contemplant
l'oblit,
exceptuant algun vers.
Però a partir de
'L'últim professional...'
faig via natural
cap al món silvestre,
el món arrelat.
Comentaris
-
Som silvestres[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-07-2014 | Valoració: 10
Quan camino per la muntanya m'adono tant que formo part d'aquest entorn! Simplement és on em trobo bé. La resta, se m'escapa. Targetes, bitllets, feina o no, angoixa, estrès i la mare que el va parir! Caminar, suar, respirar i dutxar-se, ja n'hi ha prou. Una abraçada Sergi.
Aleix
-
Segurament...[Ofensiu]AVERROIS | 31-07-2014 | Valoració: 10
...si tornéssim a la vida silvestre tot aniria millor. La nostra "intel·ligencia" ens ha donat pas a un monstre afamat que ens durà a un final prematur. S'ha de fer un pas per control·lar la tecnologia i ser una mica més "naturals".
En fi per moltes voltes que hi donem la vida continua, amb o sense nosaltres.
Mercès pels teus comentaris.
Una abraçada.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
514924 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA