Activitats lúdiques alternatives

-Què et passa?
-Que m'enfonso.
-Perquè?
-Perque no sé dibuixar.
-Això ha de sortir del teu interior. Allí és on s'amaguen els fantasmes i la màgia que et fan existir, tot i que aquesta existència no és vàlida.
-Perquè no?
-Perque tu no ets tu.
-I el meu interior?
-El teu interior tampoc ets tu, és una al.lucinació del no-res, el gran guia de la mort.
-I per què em dius que busqui dins meu?
-Perque com més t'endinses en la cova més desapareixes d'aquí.
-I què dibuixaré, si no hi ha res?
-Doncs això: res. És al màxim a que pots aspirar.
-I com hi ha un màxim, si no hi ha contingut?
-Pensa que el contingut ets tu, i tu no ets res.
-Però com t'atreveixes?
-Que t'he ofès?
-Doncs si.
-Potser m'equivoco i ets quelcom. Però llavors ets despreciable.
-Tu de què vas?
-Només et dic el que he après.
-Doncs el que has après és pura merda. Si jo estic aquí, és perque soc quelcom. Mai t'han clavat una pallissa?
-Si.
-I no has sentit dolor i ràbia?
-Ara mateix això no m'importa. Almenys és una experiència, i algun profit en dec treure.
-Profit de que et donin una pallissa?
-Si. El dolor m'enriqueix. M'agrada la tortura.
-Tu estàs boig: no aguantaries una tortura.
-Em refereixo més aviat a la tortura de viure.
-Però què me'n dius, del dolor físic?
-Pot ser una tragèdia, i no el desitjo, però l'accepto mentre no el sento. Quan el sento em vull morir, suposo que com tu. Però per molt que no t'ho creguis, el dolor físic també és absurd. Pensa que la nostra carn es ven com si el món fos un supermercat, i després fan amb ella el que volen.
-I sofrir no és existir?
-Potser tens raó. Potser m'han clavat massa poques pallisses, per poder entendre-ho.
-Ara és quan podem raonar. Però te n'adones? A mi no em surten els dibuixos i hem anat a parar on som ara. Vols que et digui la veritat?
-Què.
-Em sembla que no puc dibuixar perque estic deprimit. És que el món el trobo tan absurd que no em puc inspirar en res positiu. No paro de pensar en negatiu... i porto uns dies trist. Deu ser que fumo masses porros.
-Pot ser, però no t'atabalis; hi ha d'haver una solució. En alguna cosa o altra t'has de poder inspirar... abans et deia que miressis dins teu: no hi veus res?
-Hi veig runes.
-Doncs amb aquestes runes podries construïr una casa, dibuixar-la, a la teva mida i a la teva manera.
-No m'animo.
-No m'has entès.
-Què vols dir?
-Doncs que encara que siguin runes, poden ser les runes d'una casa, no? Doncs dibuixa-les.
-Ho intentaré, però no em sento optimista...
-Unes runes poden ser una casa! Dibuixar és art, no? Doncs utilitza la imaginació: pots pintar les runes del color que vulguis, fes una fotografia d'un edifici en runes, que n'hi ha molts, i afegeix el que vulguis. De fet, podries arribar a fer un gran dibuix. Escull coses que puguis dibuixar i posa-hi color.
-Ho intentaré. Però m'hauràs de fer una petita crítica.
-D'acord.
-Anem tirant?
-Anem.
-Mira, estic fins als collons dels porros.
-Jo també.
-Anar col.locat és una estupidesa, des del punt de vista artístic. Jo vull evolucinar en quelcom. L'haixix només destrueix i et tanca la imaginació.
-Jo em quedo aqui a la parada del bus.
-D'acord. Estic pensant... si jo deixo de fumar, ho podries fer tu també? Això m'ajudaria.
-Doncs si.
-Canviem d'activitat?
-Canviem d'activitat.