ABANDONANT EL MEU COS 2

Un relat de: Sergi Elias Bandres
ABANDONANT EL MEU COS 2

Sagno i em comencen a sagnar les genives... m'estiro al terra de la cova i em sento congelat... noto que se'm cau una dent, una altra,... trobo una fulla seca al meu costat i me l'entaforo a la boca... que ara em fa un dolor terrible... mastegant trossos tan secs!

No em puc arraulir, em maleeixo i em trobo pitjor, escolto els defores de la cova... sorolls i crits estupefactes de sofriments per a mi molt remots al meu cau...

Penso que algú vindrà, però a què? A aixoplugar-se? M'obstino amb un rescat mentre la meva mandíbula plora sang per la boca... m'horroritzo quan penso que ja no podré menjar mai, el terror no té límits, i res no és igual, sóc viu.

Sento unes passes, sento parlar en el meu idioma. Sento que em vaig adormint... . ...

Comentaris

  • El sentiment terrorífic d'estar viu[Ofensiu]
    Marteta | 25-10-2015 | Valoració: 10

    Un relat prou cru, sense mediacions, i amb realisme. Dolor real, solitud sagnant. Amb poques paraules has format un marc que sembla horripilant, no tant per la sang o la caiguda de les dents, és com una exteriorització del que sent el personatge per dintre.
    El rastre de la sang és el record impregnat que fixarà la seva existència.

    M'ha agradat
    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: