Rituals quotidians

Com cada dilluns l’Elena ha agafat el tren de les quatre per baixar a Barcelona per a anar la classe de ball a la que ha començat a anar des de fa un parell de mesos. Tanmateix des de fa un setmana ha començat un nou ritual, sempre que agafa el tren, intenta seure’s al mateix lloc, a aquell seient que queda just al costat de la finestra a prop de la porta de sortida.

Un cop allà, i un cop el tren ha començat a caminar, ella treu de la seva gran bossa, un estoig més petita on hi ha les pólvores de maquillatge. Agafa les pólvores i comença a repassar-se dolçament la seva cara i el contorn dels seus grans ulls. Seguidament desa les pólvores i treu un pintallavis que li deixa els llavis d’un color vermell intens. Quan ha acabat desa el pintallavis dins l’estoig, guarda l’estoig a la bossa i treu un llibre.

El sol li toca la cara, sembla molestar-li, és llavors quan es posa aquelles ulleres de sol que duu a sobre els seus cabells llargs arrissats de color castany, obre el llibre i comença a llegir. És el primer llibre de la tetralogia d’aquella autora anglesa que durant un temps va fer-se tant famós.

Ella està absorbida en la lectura, no se’n adona del que passa al seu voltant, però cada dilluns segueix aquest mateix ritual. Potser ho fa, per posar-se en la pell de la protagonista?, No sabrem mai, tanmateix de tant en tant se la veu somriure tímidament mentre la seva mirada segueix fixada en les pàgines d’aquell llibre...fins que arriba l’hora de desar el llibre, preparar-se per baixar , ha arribat la seva parada, s’acaba el ritual, final de trajecte. Fins el proper dilluns en que tot tornarà a començar de nou.