Sense títol

Un relat de: Lecram
Com un àngel que ha caigut del cel i és passeja desorientat per la gran ciutat. Així és com em sento desprès d’haver-te vist, aquesta tarda gris. Les nostres s’entrecreuen, però cap dels dos s’atreveix a articular un mot, amb el que trencar el silenci i iniciar una possible conversa.

De sobte alguna cosa canvia, del teu rostre neix un dolç i tímid somriure. Jo, tímid i amb vergonya, et retorno el somriure. Comença així, un diàleg furtiu de mirades i somriures, que ningú sap quan acabarà. I així, poc a poc , van passant els segons, els minuts i les hores.

Fins que, tot d’una, noto una llum que m’encega la mirada i em retorna a la realitat. Desprès d’un llarg, profund i dolç somni.

Comentaris

  • Despertar [Ofensiu]
    olgalvi | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Hi ha algun cop que no he volgut despertar; el somni era tan maco hi estava tant bé que encara trigo uns minuts a tornar al món real, i quan aixó pasa passo de la tristor del moment a l'alegria d' estar viva. Bon relat, felicitats!

  • Llàstima de somni![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-04-2013

    Tan bonic que era! Espero que , si no s'ha convertit ja en realitat, ho faci ben aviat.
    Veig que fa temps d'ençà el teu darrer relat. Ànim Lecram ! Espero tornar a llegir-te ben aviat.
    Salutacions!

  • Marteta | 10-09-2012 | Valoració: 10

    A vegades les mirades, els somriures diuen molt més que les paraules. A vegades el silenci i els gestos és el que més necessitam!
    Llàstima que tot hagui resultat ser un somni...
    M'ha agradat

    Una besada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Lecram

Lecram

35 Relats

120 Comentaris

54824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer ara fa 35 anys a la ciutat de Barcelona; des des fa més de 15 que visc reclòs en el bonic paratge, de la Roca del Vallès, al Vallès Oriental (Barcelona).

La meva afició per la literatura, no fa masses anys que va començar, tot va començar com un joc; doncs els primers relats que vaig escriure eren per participar als jocs florals de l'escola i l'institut.

Però poc a poc, aquest joc es convertí en un canal per on fluïen tots els meus sentiments i pensaments.

Fins el moment molt poques vegades havia tret a la llum els meus relats i poemes, potser ha arribat el moment de començar a treure'ls la pols i veure'ls des d'uns altres ulls (els vostres).

Espero que us agradin, qualsevol comentari serà molt ben rebut. Gràcies a tots/es lectors/res, autors/es.

Us deixo el meu e-mail per si voleu fer algun comentari més personal o coneixe'm millor: kilimanjaro2005@hotmail.com



R en Cadena

"La senyoreta Kispar fidu em va encadenar i jo he passat la cadena a les senyoretes Pauli i somnisdeboira"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")