Cercador
Somiant muntanyes, imaginant senders, escalant parets impossibles.
Un relat de: Lecramimaginant senders i rutes impossibles.
Mirar les fotos, llegir les pagines d’aquell llibre,
i sense evitar-ho emocionar-te. Sentint-te el protagonista.
Dur les claus de casa aferrades a un vell mosquetó,
com qui s’assegura ben fort a la reunió d’una paret.
Tenir penjades a la paret les fotografies de tots i cadascun dels cims que els teus peus han trepitjat. Reviure els sentiments i les emocions viscudes.
Pensar en un nom per el teu futur fill/a
i dir, sense dubtar-ho ni un segon, és dirà: Annapurna.
Sentir que no hi ha res més reconfortant per el cos,
que una bona excursió, un matí de tardor.
Gaudir de la quietud i el silenci, quan ets al cim d’una muntanya,
i sentir-se petit davant de la creació.
Tornar a casa i sentir dins teu una certa buidor,
la muntanya t’atrapa, et conquereix l’ànima.
No trobar raons, ni explicacions raonables o lògiques per pujar muntanyes.
Simplement: per que estan allà.
Tancar els ulls i somiar amb noves aventures.
Despertar i veure que poden fer-se realitat.
Comentaris
-
Som tan ...[Ofensiu]AVERROIS | 24-01-2015 | Valoració: 10
...poca cosa davant de la natura i cada tros de la mateixa que descobrim ens fa ser una mica més "naturals" i adonar-nos del tresor que tenim i que el ser humà està malgastant pel seu egoisme.
Un relat com un glop d'aire pur i fresc.
Una abraçada. -
Aires de muntanya[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-01-2015 | Valoració: 10
Aquests aires magnífics, inigualables, on la persona s'apropa a si mateixa, on natura i ésser humà són un, on vaig conèixer la meva dona al cim del Pic de la Dona, on vaig entregar-li l'anell de compromís al cim del Puigmal, on em vaig casar amb ella a Ribes de Freser i on espero acabar vivint, amb tot això, amb tot el que escrius i m'encanta, com vols que no et doni una forta abraçada? Doncs això, una abraçada!
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor

35 Relats
120 Comentaris
57075 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Vaig néixer ara fa 35 anys a la ciutat de Barcelona; des des fa més de 15 que visc reclòs en el bonic paratge, de la Roca del Vallès, al Vallès Oriental (Barcelona).La meva afició per la literatura, no fa masses anys que va començar, tot va començar com un joc; doncs els primers relats que vaig escriure eren per participar als jocs florals de l'escola i l'institut.
Però poc a poc, aquest joc es convertí en un canal per on fluïen tots els meus sentiments i pensaments.
Fins el moment molt poques vegades havia tret a la llum els meus relats i poemes, potser ha arribat el moment de començar a treure'ls la pols i veure'ls des d'uns altres ulls (els vostres).
Espero que us agradin, qualsevol comentari serà molt ben rebut. Gràcies a tots/es lectors/res, autors/es.
Us deixo el meu e-mail per si voleu fer algun comentari més personal o coneixe'm millor: kilimanjaro2005@hotmail.com

"La senyoreta Kispar fidu em va encadenar i jo he passat la cadena a les senyoretes Pauli i somnisdeboira"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- Atrapar el temps
- Rialles magiques
- Reflexions sobre el temps
- 9 de setembre de 2017
- Rituals quotidians
- Avui
- Avia Carme
- Somiant muntanyes, imaginant senders, escalant parets impossibles.
- Trobant-te a faltar.
- Retalls
- Per què t'estimo?
- Catalunya vol viure en pau i llibertat.
- Sense títol
- El repte d'un somni.
- El camí de Truc.