Cercador

Llista categories

A tu

Un relat de: Bonhomia

et trobo a faltar
com aquella llum serena que tant ansio

et trobo a faltar
per les espurnes dels teus ulls
i em sento sol
en aquesta taverna solitària
que és la meva habitació

et trobo a faltar
la música que desprèn el teu somriure
i els moviments nobles del teu cos
caminant o ballant

t'enyoro
perque tu ets el meu gran error
al no poder tenir-te
com a tantes altres coses
d'aquest món podrit i alhora meravellós

i camino per aquí,
solitari,
habitació, llibres, música...
necessito quelcom més,
et necessito a tu

Comentaris

Afegir comentari

l´enyor[Ofensiu]
ESTEL | 11-06-2008 | Valoració: 10
l´enyor atura, no deixa avançar, per molta música, per més lectura.....per més tancar els ulls i pensar en els moments màgics, no et deixa avançar, ens aturem i patim amb cançons, records......i més...., la falta de la persona que més necessitem en aquest moment.
:)[Ofensiu]
rasablanca10 | 18-05-2008 | Valoració: 9
sovint l'enyorança porta la inspiració..
i tu n'ets el millor exemple

poema fantàstic escrit des de l'enyorança que envaeix un cor, perfecta combinació de paraules que saben copsar molt de sentiment en un escrit mes bé curt i amb un final directe

enhorabona
un petó!
l'enyor....[Ofensiu]
ATZAVARA | 14-05-2008
Que bonic!.
son maques les teves paraules...
quan enyorem a algú...
potser és quan més paraules tenim!.

una forta abraçada!.

Atzavara.
A nosaltres[Ofensiu]
Unaquimera | 14-05-2008 | Valoració: 10
El teu poema esgarrapa i entendreix, en llegir-ho.

Suposo que ho fa perquè tots tenim algun enyor en l'ànima, una soledat desacompanyada, algun error comés i no reparat, un buit que ens rossega, una necessitat insaciable, un racó només nostre on deixem anar les passes que busquen però no recorren cap trajecte.

Els teus versos fan ressonar els records...

Una abraçada forta i gran per a tu, tota per a tu,
Unaquimera

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515645 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >