A poc a poc

M'ha agradat, perquè en aquest món hi ha tan poques coses que es puguin fer a poc a poc...

"Ric i ploro, visc i canto
molt
a poc a poc."

Sàvies paraules, no puc estar-me de citar les mateixes paraules que utilitza en foster en el seu comentari. Perquè la vida, per molt que diuen els eslògans publicitaris i les marques de refrescs, és per viure-la "molt / a poc a poc".

Gràcies pel teu poema. Gràcies per aquestes paraules que ens porten a aturar-nos per uns moments en la nostra vida diària per preguntar-nos perquè tenim tantes presses. Gràcies per donar-me un moment... Per donar les gràcies ;-)

EmmaThessaM

que contenen una manera de ser i de viure que només s'aconsegueix amb la maduresa, després d'haver corregut molt i molt de pressa durant temps.
Una filosofia de vida que descrius amb una adverbi que es va repetint i que estructura el poema, donant ritme a la reflexió consegüent a cada vers.
Jo parlo de pressa, penso de pressa, i per això m'equivoco constantment (però follo a poc a poc, je,je).

Gràcies CANÇÓ per dedicar-me el teu temps. La veritat és que et vaig conèixer a poc a poc al llarg d'aquella nit, i a poc a poc vaig anar descobrint-te més interessant i interessada en la conversa, entusiasta quan la cosa es convertí en una mena de tertùlia reduïda.

una carinyosa abraçada

foster

... amb poemes (autobiogràfics) que t'aporten molt, doncs són, com per exemple aquest, tota una lliçó de serenor...
A més està plena de frases amb les que hi estic d'acord i em sento totalment identificat, com lo de comprar coses petites, que ocupen menys espai vital/mental o això de buscar la qualitat en l'amor enlloc de la qualitat.
Tota una cançó de principis que a part de fer-te pensar, et fa aturar perquè puguis sentir... a poc a poc.

i realment m'ha agradat molt, molt! Espero que publiquis més sovint, a partir d'ara et seguiré llegint! D'entrada aquest relat va a parar als preferits i et regalo el meu vot. felicitats!

Salut! = perestroika =

Una idea superba la que hi ha al darrera d'aquest "A poc a poc"! Quan tot es fa més a poc a poc, quan de tot se'n té menys, tot guanya en qualitat, en sentiment, en ganes de viure..... en ser feliç, en definitiva.

El llegia a poc a poc, i se m'anava dibuixant un somriure, a poc a poc, perquè el teu poema és molt musical, és molt vital, realista. Has sabut tocar tots els fets importants de la vida de qualsevol ésser humà amb un toc que definiria entre irònic i humorístic, però.... quantes veritats que hi dius.

Noia, et felicito de nou. Vinc de llegir-te "Em dol el cos" i, com et comentava, m'alegra veure que aquells temps només van ser passatgers. Ens ho demostra aquest "A poc a poc". Un poema genial. De debò. En la forma i, sobretot, en el fons.

Un petonet, seguiré investigant la teva "parcel·leta" a Relats!

aquest últim té aires de cançó. Sóna a cançó. Per la forma, vull dir, i la reiteració del "A poc a poc".

Presonal i intransigent, reflecteix de nou l'evasió de l'autor d'allò que massa sovint ens fa esclaus de viure: les presses. És un poema vital i vitalista.

De totes maneres, he trobat més profund l'anterior, "Em dol el cos". La veritat és que deixa fred. No seràs poetessa, si tu vols, però el missatge que escrius colpeix.

Una forta abraçada!

Vicenç

...em cau la baba... a poc a poc...

A mesura que anava llegint, anava somrient, amb un somriure cada vegada més ben dibuixat, a poc a poc, a mi que em costa somriure, de manera tímida, però a poc a poc...

M'ha agradat el comentari que m'has fet. Espero que hagis llegit més coses, el de "Jo, aquest nen..." és un escrit una mica neuròtic. Però tot i així conté, com has pogut veure, moltes coses que m'agraden.

Quan has comentat que havia "mostrat el meu sexe al Fòrum" ho he hagut de llegir de nou. Pensava que en un atac de follia m'havia mostrat nu en públic... la meva tendència a la metàfora i al segon sentit (sigui o no malèvol, benèvol o neutre) m'ha traït.

Ara, et seguiré llegint... o et llegiré seguint.

Fins aviat

Avui he tornat de vacances i he anat de bòlid tot el matí, però la lectura del teu poema m'ha donat un respir de serenor.

Has fet una reflexió intel·ligent -com sols fer sempre quan escrius- que molts aplaudiran, però molt pocs compartiran.

Has llegit l'últim ACTUAL? No estem tan allunyats com de vegades et penses.

Petons.

Quant costa viure a poc a poc i que plaent és quan ens obliguem a anar-hi.

i m'he pres amb calma això de comentar-te aquest text. Ja fa dies que l'havia llegit, i he vist com, a poc a poc, anaven creixent el número de comentaris. Ara ja, per fi, m'he decidit.

M'ha agradat, sobretot el ritme, és ben veritat això de que es fa llegir suau, relaxa, fins i tot, diria. I m'agrada el missatge, és una cosa que hauríem de tenir més present això de viure a poc a poc, disfrutant més del que fem. M'ha recordat a una peli que m'agrada molt que es diu "una historia verdadera", sobretot a l'escena de la senyora que atropella cèrvols.

Ara, el que m'ha agradat més és això de dormir a poc a poc... com es fa?

felicitats noieta!

una idea molt bonica. Anar fent, a cpoc a poc, per tal d'assaborir el millor de la bida i tot el que comporta i la rodeja.

En la meva opinió, trobo que el poema lliga amb el tema. Vull dir que, sense voler-ho el lentor, la lectura va baixant el ritme i s'acaba llegint a poc a poc, fins treure'n una visió pausada de la vida.

És un poema que convida a reflexionar, a poc a poc, i adonar-nos que el ritme frenètic en què vivim no pot ser pas bo.

Un barret per vos i una abraçada, donada a poc a poc...

Salz,

em sobra la referencia a la vida sexual del narrador, que sempre es un tema personal i intransferible, i penso que val mes mantenir-lo sota reserva. Naturalment com autora ets ben lliure pero, des del meu punt de vista, que t'hagi costat suors pitjar el boto d'enviar es un bon senyal. Potser calia deixar anar aixo abans de dir la resta, que m'ha agradat força i estic molt d'acord amb la filosofia del poema. El mon intenta imposar-nos el seu ritme, el seu consumisme i la seva ideologia dominant; i fer l'esforç d'anar contra corrent en la mesura del possible es un bon exercici. Una abraçada d'os :o)
Quim

...comentar-te a poc a poc, perquè comprenguessis fins a quin punt m'han arribat les teves paraules, els teus versos.

Feia temps que no em trobava amb un poema tan lligat pel que fa al que acadèmicament s'ha acostumat a anomenar forma i contingut.

Ens parles d'un a poc a poc que va més enllà del missatge, que s'immergeix entre els mots i la mateixa puntuació.

Això és el que més m'ha captivat del poema. La suggerent lentitud, l'aclaparadora tranquil·litat d'un anar fent que, jo diria, està paït. Vull dir que aquesta actitud no sembla sotraguejar l'ànima de la poetessa, sinó que ja l'ha assimilada com a pròpia, i ha après a viure amb ella.

Hi veig maduresa.

Però també és veritat que de vegades tendeixo a llegir més del compte, entre línies.

Fins la propera,

LLIBRE

Gràcies pel teu delicat, generós i dolç comentari.
Vols dir que no ets molt autoexigent? (O potser és que jo ho sóc molt poc? )Ve bé ser exigent perquè aleshores dónes el millor de tu i això és el que tu fas: donar el millor. I és MOLT, MOLTÍSSIM t'ho asseguro.
Pensis el que pensis tens un do: la paraula.
Estigues segura que la teva paraula ÉS LLUM i ens il.lumina i la necessitem perquè tot, sovint, és força fosc, o almenys així m'ho sembla.
M'agrada MOLT haver-te conegut CANÇÓ.A mi la música, de bracet amb la paraula. em SALVA. tu em salves: endavant!!

Gràcies pel teu delicat, generós i dolç comentari.
Vols dir que no ets molt autoexigent? (O potser és que jo ho sóc molt poc? )Ve bé ser exigent perquè aleshores dónes el millor de tu i això és el que tu fas: donar el millor. I és MOLT, MOLTÍSSIM t'ho asseguro.
Pensis el que pensis tens un do: la paraula.
Estigues segura que la teva paraula ÉS LLUM i ens il.lumina i la necessitem perquè tot, sovint, és força fosc, o almenys així m'ho sembla.
M'agrada MOLT haver-te conegut CANÇÓ.A mi la música, de bracet amb la paraula. em SALVA. tu em salves: endavant!!

Gràcies pel teu delicat, generós i dolç comentari.
Vols dir que no ets molt autoexigent? (O potser és que jo ho sóc molt poc? )Ve bé ser exigent perquè aleshores dónes el millor de tu i això és el que tu fas: donar el millor. I és MOLT, MOLTÍSSIM t'ho asseguro.
Pensis el que pensis tens un do: la paraula.
Estigues segura que la teva paraula ÉS LLUM i ens il.lumina i la necessitem perquè tot, sovint, és força fosc, o almenys així m'ho sembla.
M'agrada MOLT haver-te conegut CANÇÓ.A mi la música, de bracet amb la paraula. em SALVA. tu em salves: endavant!!

Gràcies pel teu delicat, generós i dolç comentari.
Vols dir que no ets molt autoexigent? (O potser és que jo ho sóc molt poc? )Ve bé ser exigent perquè aleshores dónes el millor de tu i això és el que tu fas: donar el millor. I és MOLT, MOLTÍSSIM t'ho asseguro.
Pensis el que pensis tens un do: la paraula.
Estigues segura que la teva paraula ÉS LLUM i ens il.lumina i la necessitem perquè tot, sovint, és força fosc, o almenys així m'ho sembla.
M'agrada MOLT haver-te conegut CANÇÓ.A mi la música, de bracet amb la paraula. em SALVA. tu em salves: endavant!!

Perduda lentament en els teus versos he escoltat la calma i l'essència del petits detalls que ens passen tants cops desapercebuts.
He sentit el batec de la vida, vital i suau alhora.
Crec que és un poema que ho té tot. Un ritme constant i serè, un joc de paraules lleuger i hàbil i un fons amb un missatge molt profund.

Jo també intento sentir poc a poc d'un temps ençà i cada cop somric més, sense gairebé adonar-me'n, perquè el somriure em surt de molt endins.

Quina sort tens d'haver-te'n adonat tant aviat!

Puc percebre la teva ànima de poeta dibuixant a poc a poc aquest poema...

Felicitats i molts petons!

T'he llegit a poc a poc. Primer aquest i després altres d'abans. M'agrades. Jugues bé les paraules i els conceptes, tens el do.